Memòria valorada de consolidació de castell d’Aquiló i la seva adequació com a mirador, Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

1.MEMORIA

Situació i emplaçament (Plànol 1)

El poblet d’Aguiló i les ruïnes del seu castell alt medieval estan emplaçats sobre un promontori singular de 810 m d’altura, aquet situat en un extens altiplà amb cultiu de cereals, a l’extrem nord-est de la comarca de la Conca de Barberà. Dista 3 km de la vila de Santa Coloma de Queralt, cap de municipi, prenent la carretera C-241 d’aquesta població cap a Igualada.

    • F. 1

Amb uns 5 m d’altura sobre la part alta del nucli urbà s’eleva un volum, de perímetre aproximadament ovalat, que es correspon amb la base fortificada original del castell. A la part superior d’aquesta base existeix una superfície plana d’uns 900 m2: aquí se situen les imponents restes del castell i aquí es proposa emplaçar el mirador. El lloc és una fita geogràfica i un element de referència en el paisatge, característic per les vistes encisadoresque abasten tant els pobles i les diverses planes i serraladesproperes com els amplis horitzons llunyans: són vistes que justifiquen per si soles el futur mirador. Així, passejant pel recinte al nord es veuen Roquetes i Pobla de Carivenys, dos llogarets, igualment com Aguiló, pedanies de Santa Coloma de Queralt; en l’horitzó es dibuixen els Prepirineus i en dies de bona visibilitat es poden admirar els Pirineus; cap a l’est s’imposa la muntanya de Montserrat; de sud-est a sud-oest ressalten sobre les diferents serres i la vall del Gaià els restes de castells de Queralt, Montagut i Montclar; també al sud-oest, ja en l’altiplà, se situa Santa Coloma de Queralt, capital històrica del territori de la Baixa Segarra; a l’oest destaquen les restes del poble de Montargull sobre la serra del mateix nom i l’ermita romànica de Santa Fe prop del desaparegut castell de Montfred.

Cal afegir que al cimal, al costat de les ruïnes, hi ha emplaçats un dipòsit que abasta Aguiló amb aigua i un repetidor de televisió. Aquests dos elements, encara que necessaris en la vida actual, distorsionen la bellesa de l’espai.

Aproximació històrica i constructiva al castell

Per la seva situació geogràfica el castell pertany al grup de les fortaleses alt medievals construïdes entre els segles X-XII a la frontera que formava el riu Gaià entre els comtats Catalans i l’ Islam, concretament en crea el límit nord. Les primeres notícies escrites d’aquest castell són del segle XI, quan pertanyia a la família noble de Cervelló.

Molt mes tard, l’any 1716, quan l’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta va realitzar una visita d’inspecció a l’Aguiló va descriure la població i el seu castell de la manera següent:

Dista este lugar media hora de Sta Coloma, cinco de Igualada y passa una carretera junto á el. Tiene ocho Vezinos, Esta situado en un alto, Y es otro lugar del Conde de Sta Coloma. Su Castillo es fuerte por la situación, materia, y forma, tiene torreones redondos, que se defienden unos a otros pero son defensas muy disminuidas, porque los torreones son pequeños: Todo lo exterior tiene una muralla escarpada que por arriba tiene una toisa de gruesso. Esta toda con Almenas y Troneras y circunda todo el Castillo: tiene esta Muralla algunos pedazos arruinados, Vive en el un Vecino. Esta algo maltratada la Vivienda. Convendra demoler la Muralla exterior que circunbala el Palacio, por que lo restante que son las Torres si se arruinan se arruina la Vivienda. Inmediato a este Castillo esta un padrastro desde donde puede ser batido.

Pel que fa a aquesta memòria és interessant la notícia que a mitjan segle XIX, quan el propietari, el comte de Santa Coloma ven el castell, aquest ja era una ruïna. També és interessant apuntar que al principi del segle XX el recinte es “va reformar”, i que així reformat va servir durant molts anys de sala de ball als habitants del poble i els voltants.

    • F. 2 Castell d’Aguiló; la fletxa indica la teulada de la sala de ball

Malgrat el mal estat de conservació, en el monument es poden encara distingir les restes de les ja citades dues parts, és a dir, de la part que denominem la base i la del mateix castell. La base estava probablement construïda tota en carreuons molt regulars, seguint el perfil del promontori. Aquests murs s’elevaven prou amunt com per formar un antemur al propi castell, dons a ells s’hi refereix l’informe de l’any 1716 quan diu: …Todo lo exterior tiene una muralla escarpada que por arriba tiene una una toisa de gruesso…De la fàbrica en queden encara abundants vestigis ben visibles en els paraments a l’oest i a l’est. En aquest primer element estan inclosos els dos accessos actuals a la plana superior, cap dels dos original. Així el primer, situat a l’oest, és una rampa escalonada per als vianants i el segon és una pista nova que permet l’accés rodat per al manteniment del dipòsit d’aigua. Del castell queden en peu dos paraments, el sud i l’est, i això fins a l’altura d’uns 6 i 4 m respectivament. El gruix dels murs és d’aproximadament 1,70 m i estan construïts, a l’exterior, en un aparell de morfologia ben homogènia, de carreuons pres amb morter de calç, de tipus molt arcaic; a l’interior l’aparell és més heterogeni, fet que indicaria diverses reformes del recinte en èpoques posteriors. Els dos llenços s’uneixen al sud-est en un angle recte, unió que deixaria intuir la forma original rectangular d’aquest recinte superior. Aquesta forma és singular i única dintre del citat grup de castells. També és molt interessant el conjunt de l’accés al recinte que ocupa bona part de la façana sud orientada cap a la vall del Gaià. Es tracta de dues torres semicirculars de diferent grandària que flanquegen una entrada oberta en el gruix del mur i que estava conclosa, segons diversos detalls, amb arc de mig punt adovellat i volta de canó de pedra escairada. Cal anotar que tota la composició central està molt desfigurada per intervencions constructives posteriors. Cadascuna de les dues torres de flanqueig, parcialment derruïdes, tenen un espai interior circular de reduïdes dimensions en tota la seva altura, però no s’aprecia cap obertura que comuniqui aquests espais amb l’exterior: és un fet curiós i susceptible d’un estudi detingut junt amb la resta de les fàbriques.

Finalment cal apuntar que les possibles divisions i la configuració de l’espai interior del castell han desaparegut per complet amb el pas del temps i que la seva existència, igual com la dels llenços de tancament només es pot descobrir amb unes excavacions i investigacions arqueològiques.

2. PROPOSTA DE INTERVENCIONS

Criteris generals i descripció de la proposta

La intervenció en el recinte del castell per a la seva adequació com a mirador ha de ser la mínima necessària i al màxim integradora i respectuosa amb la preexistència. Així es respectaran, rehabilitats estèticament i formalment, els dos accessos actuals: a l’oest, per a vianants, que conduirà cap a l’entrada original i al nord, per a visitants minusvàlids i per al manteniment, un camí que permet l’accés amb vehicles. Un problema que cal solucionar, estretament unit als accessos, és l’aparcament de cotxes. Per la facilitat de la comunicació amb els accessos es proposa de crear un aparcament, de dimensions reduïdes, en un espai contigu a la carretera d’accés, al peu de la població.

Un altre aspecte que cal contemplar en la creació del mirador és una clara i còmoda circulació en el recinte del castell. Per assolir aquest objectiu se n’ha de determinar el perímetre actualment desdibuixat, propòsit que s’aconsegueix amb una excavació i investigació arqueològica i amb la delimitació posterior de la base formant murs de nova construcció i consolidant els existents. Respecte a la consolidació de murs existents o d’altres, descoberts durant les excavacions, cal repetir que les ruïnes de la fortalesa d’Aguiló són un conjunt medieval d’indiscutible valor històric, constructiu i testimonial de l’arquitectura militar de l’antiga marca del riu Gaià i precisament per aquest motiu la consolidació ha de ser curosa, correcta i basada en estudis previs.

En l’apartat de la circulació ens hem de referir al dipòsit d’aigua i al repetidor de televisió. El dipòsit es troba just darrere de la porta original d’accés, inhibeix el recorregut i a més des del punt de vista de Llei de protecció del patrimoni aquí està fora del lloc. S’entén que el seu trasllat seria molt complex i costós, per això es proposa aprofundir la seva part inferior i dur la seva part superior al nivell del sòl del recinte. El segon element de distorsió, el repetidor, hauria de traslladar-se sens falta fora d’aquest castell mil·lenari.

En la visita i en el recorregut s’han d’unir els aspectes del coneixement geogràfic amb el de la història del lloc. Per aquest motiu la intervenció es complementa amb la col·locació de diferents panells orientatius del territori i de la història, tant d’Aguiló com de la marca del Gaià en general.

Per aconseguir l’objectiu de crear aquest mirador accessible per a un públic ampli –complint totes les exigències d’una consolidació correcta del monument i de seguretat dels seus visitants– és aconsellable ordenar i desglossar la proposta d’obres en diverses fases. El desglossament es justifica per la considerable complexitat d’intervenció condicionada pel precari estat de conservació del castell. Aquesta divisió, a part de facilitar la formació de diversos projectes d’intervenció parcials independents però relacionats entre si, ajuda en l’aprofundiment de l’estudi històric i constructiu del lloc i aporta també un bon control del pressupost que cal invertir.

Desglossament de la proposta en fases

Fase 1: Excavacions arqueològiques i intervenció en el dipòsit de l’aigua (Plànol 2)

La intervenció prèvia i bàsica per a l’adequació del recinte al mirador és una excavació arqueològica en extensió i diversos sondeigs puntuals a la base del castell. De l’excavació s’espera, a part de saber més de la història material, determinar, almenys parcialment, el perímetre de la fortalesa medieval existent encara a principis del segle XVIII. Els vestigis construïts excavats serviran de guia en la determinació del perímetre del futur mirador.

A aquesta fase pertanyen igualment la remodelació del dipòsit d’aigua i la retirada del repetidor.

Fase2: Consolidació de base de castell i accessos (Plànol 3, 4)

Una vegada acabats els treballs de la fase 1, serà possible reconstruir el perímetre del volum de la base. Aquesta intervenció es compon d’una banda de consolidació dels murs originals existents i per altra banda de formació d’altres de nous, imprescindibles per a tancar el perímetre. Els treballs en la restauració de la base es complementen amb l’adequació dels dos accessos, és a dir, de l’oest i del nord, i amb les possibles anivellacions d’algunes superfícies com per exemple la plataforma davant de l’entrada original al castell.

Una tasca complementària als accessos és la creació d’una zona d’aparcament. Es proposa, per la proximitat al monument i per no impedir-ne la vista als cotxes que estaran aparcats aquí, una superfície adjacent a la carretera i que caldrà anivellar, just abans de l’entrada a la població.

Fase 3: Consolidació de murs de castell (Plànol 3)

La tercera i penúltima fase és la consolidació correcta i curosa dels murs sud i est i també de les possibles restes de murs excavats. L’entrada original, consolidada i restituïda en cas que les dades siguin suficients, serà de nou l’accés principal.

Fase 4: Realització i col·locació de panells informatius

Una vegada acabada aquesta fase es pot tenir en compte el recinte per a la col·locació de rètols informatius amb indicació de vistes, paisatges i història del lloc.