Recuperació de casa pairal d’Antoni Gaudí, Riudoms (Baix Camp)

1. PROJECTE

Emplaçament

La casa, antiga propietat de la família Gaudí i actualment de l’ajuntament, està situada al raval de Sant Francesc, número 14, que correspon urbanísticament a l’eixample de la vila. El seu origen data probablement del segle XVII, quan va començar a formar-se el barri extramurs (F. 1, 2)

    • F. 1
    • F. 2

Descripció i composició de l’edifici

Segons l’estructuració i la distribució en quatre plantes i de la façana principal, l’edifici pertany a una tipologia secular de casa de poble entre mitgeres, si bé unes petites reformes posterior de la primera planta, fàcilment eliminables, distorsionen la seva clara lectura i comprensió.

En la planta baixa es situa una espaiosa entrada (F. 3, 4), els estables i, a la part posterior, un celobert actualment obstaculitzat pels esmentats canvis. Cal recordar que a aquesta planta els avantpassats de l’arquitecte tenien instal·lat llur petit taller de calderers. L’entresòl conté tres estances, una de les quals té un foc a terra, de possible emplaçament original. La cuina, situada al darrera i que ventila a través del celobert, pertany a una reforma posterior. La planta primera conté igualment varies estances-alcoves en la part dirigida cap al carrer Sant Francesc. La seva part posterior, reformada, és un petit habitatge de dues estances, cuina, bany i safareig. La planta golfa presenta un gran espai original, un altre reduït contigu i un terrat. Els darrers espais són afegits posteriorment.

    • F. 3
    • F. 4

Documentació històrica

La primera i única inscripció històrica referent a la casa que ens ocupa fou la Inscripció 1ª, Finca nº 2119, que consta al registre de la propietat nº 1 de Reus i que es va realitzar el dia 4 de juliol de 1873; és de l’avi de l’arquitecte, D. Francisco Gaudí i Salvany, d’una casa situada al raval Sant Francesc nº 11 de planta baixa i tres altes ocupant una superfície de 56 m2, llindant a la dreta i esquena amb Buenaventura Molons, per l’esquerra amb la de Jaime Mestres i per davant amb l’ esmentat raval on obre porta, de valor 1.600 pts. La finca no figura gravada amb cap càrrega.

El Sr. Francisco Gaudí i Salvany calderer, i veí de Riudoms, deixa i llega la casa a la seva senyora Rosa Serra Torroja com a usufructuaria i administradora i com hereu seu i universal fa i institueix a Francisco Gaudí i Serra, fill del testador. El 23 de gener de 1925 Antoni Gaudí, el net,  va realitzar un document privat, en nom seu i de la seva neboda Rosa Egea Gaudí, (l’11 de gener de 1912 mor la seva neboda Rosa Egea i Gaudí, amb la qual sempre havia viscut, tenint cura del seu endarreriment mental; tenia 36 anys), on es dóna la casa, dues peces de terra i sis accions del pantà a l’arxidiòcesi de Tarragona. Al 30 de juny del mateix any es realitza l’escriptura nº 1187, on Domingo Sugrañes Gras, en representació d’Antoni Gaudí Cornet, protocol·litza el document privat amb l’arquebisbat de Tarragona. Aquest fet no consta inscrit al registre de la propietat.

El Ple de l’ajuntament de Riudoms del dia 31 de gener de 1994 acorda adquirir les dues plantes superiors de l’edifici. L’arquebisbat de Tarragona practica la divisió horitzontal i ven les dues plantes de la casa a l’ajuntament de Riudoms en escriptura nº 1585 de 8 de maig de 1995. Posteriorment, el dia 20 de gener de 2000, el Ple de l’ajuntament de Riudoms acorda adquirir la planta baixa i l’entresol. No és fins al maig de l’any 2000 que l’ajuntament de Riudoms recupera la totalitat de la casa, quan el dia 10 es signa l’escriptura nº 1410 de venta per part de l’arquebisbat de Tarragona de la planta baixa i l’entresòl de la casa. El dia 19 d’octubre de 2000 la Comissió de Govern de l’ajuntament de Riudoms, va acordar la proposta d’encomanar la redacció del projecte de Recuperació de la Casa Gaudí.

Estat de conservació (plànol 1 i 2)

Consideracions generals

Sense cap necessitat de dramatitzar es pot constatar que l’estat de conservació actual de la casa, un immoble amb valor i significat històric, testimonial i sentimental elevats, és de gran deteriorament. L’edifici, des d’anys deshabitat i mancat de manteniment, presenta una gran degradació estructural; la zona posterior de tots tres plantes està parcialment ruïnosa.

El projecte de recuperació i condicionament ha portat a un reconeixement de danys, en el qual es contempla l’edifici en el seu aspecte global i com unitat, doncs per entendre les nombroses lesions és impossible un tractament aïllat, fora de context, dels diferents elements constructius. No obstant això, i tenint present el plantejament exposat en l’estudi presentat, es distingeixen, per una banda, l’estructura portant i, per l’altra, les divisòries, tancaments i instal·lacions. Aquest desglossament facilita la localització dels danys i l’establiment d’un conjunt de lesions i causes, descrits a continuació i resumits en el quadre d’estat de conservació.

Fonaments i murs de càrrega

El sistema portant vertical original està constituït per parets mitgeres laterals i parets transversals, totes construïdes en maçoneria ordinària i maons. Del conjunt en són afectats per considerables danys: la façana de raval (F. 2) i la paret mitgera est, actualment a la vista (F. 5, 6). El principal causant comú de les lesions està intrínsecament relacionat amb les mancances de construcció. Es tracta de l’insuficient gruix d’ entre 7 i 10 cm, a partir del primer pis, de la esmentada paret mitgera. El defecte és agreujat per la generalitzada descomposició de morter de junts i de maons de l’obra i de la presència de nombroses esquerdes, sensiblement verticals. Les lesions aporten la manca d’unió de sostres amb la paret, i així una trava insuficient. El desplom de la façana de raval, per manca de trava, està igualment ocasionat per l’ esquerdament de la mitgera.

El deteriorament material de les parets, i en especial de l’ excessivament esvelta mitgera, està accelerat per altre factor destructor que és l’ humitat. Aquesta procedeix tant de les infiltracions d’aigua descendent, com per l’ascensió capil·lar a través de l’insuficient fonamentació (F.7, 8).

    • F. 5 .
    • F. 6

La mitgera oest i la resta de parets, totes construïdes en maçoneria ordinària, malgrat les degradacions parcials per humitat, tenen el gruix suficient necessari per la seva funció. L’excepció en són les superfícies de la mitgera a la part de la golfa, realitzades en totxo.

Les causes i danys augmenten la desestabilització interna del citats murs i debiliten greument la seva capacitat portant.

    • F. 7
    • F. 8

Sostres, teulada i escales

La degradació del sistema portant horitzontal està relacionada, en gran part, amb l’humitat que penetra a través de la defectuosa paret mitgera. Els trams de sostres 1 i 2 amb l’embigat recolzat sobre aquesta en són els més afectats; val a dir que aquí l’aigua de pluja s’absorbeix directament pels caps de biguetes i continua estenent-se a tot el volum del conjunt de sostre (F. 9, 10, 11, 12). La degradació del sostre 1 s’ha accelerat per l’humitat procedent del terreny i la insuficient ventilació de l’espai el qual ha afavorit l’acció destructora generalitzada per fongs i insectes xilòfags (F. 7). Els dos trams de sostre 2 a l’entrada de l´edifici, recolzats sobre una jàssera central, no presenten humitats. No obstant això, les seccions de l’embigat estan sensiblement debilitades per l’atac generalitzat d’insectes xilòfags (F. 3).

    • F. 9
    • F. 10
    • F. 11
    • F. 12

Un altre lloc d’entrada d’aigua és la teulada. La pluja entra puntual i amb poca transcendència per superfícies amb les teules desplaçades (F. 13). Existeix, però, un focus principal de destrucció de sostres que es centra a la unió dolenta de la teulada original sobre l’espai 1 amb la teulada afegida sobre el volum construit posteriorment de l’espai 2. En aquesta zona, esquerdada i amb manca de continuïtat de vessant, l’aigua penetra lliurement i descendeix fins la planta baixa, causant així la destrucció total dels trams adjacents al pati en tots tres sostres (F.14).

    • F. 13
    • F. 14

Al sostre 3 tant l’embigat dels tres trams que descansen sobre jàsseres, com el seu entrebigat, conjunt el qual correspon a la zona coberta per la teulada original, presenten exteriorment bon estat de conservació. Tanmateix les seccions de les tres jàsseres, segons cales realitzades a prop del lloc d’encastament en la mitgera, no presenten patologies d’importància. Degut, però, al tipus de material (fusta, morter de calç, rajola) s’ha disminuït parcialment la capacitat portant original del conjunt.

El volum de les dues escales originals (1-2 i 3), constituïdes per volta tradicional i esglaons de maó revestit, els quals uneixen l’entresol amb la planta primera i aquesta amb l’espai i la golfa, s’ha esquerdat com a conseqüència de cedir els sostres corresponents. Els esglaons en són en gran mesura materialment degradats. L’escala al primer pis, construïda posteriorment a la part darrera de la casa, està ruïnosa per l’acció d’humitat (F. 14).

    • F. 14
    • F. 15
    • F. 16

Parets divisòries, tancaments practicables i instal·lacions

Les parets divisòries, construïdes amb maó, són en general esquerdades i separades del sostre, o sigui que presenten danys ocasionats per cedir o per ruïna dels corresponents sostres. Igualment presenten humitats (F. 15).

Els tancaments de la façana de raval, de la part posterior de l’edifici, de la planta baixa i de la golfa estan en estat ruïnós a causa d’humitats i fongs. Les portes de l’entresol i planta primera estan parcialment degradades (F. 16, 17).

Les dues classes d’instal·lacions, electricitat i lampisteria, són mínimes i es troben sense funcionament.

Volums construïts posteriorment

El volum afegit en el pati, edificat, segons el tipus de materials, probablement en els anys cinquanta, i que conté cuines i lavabo, és un cos obstaculitzador d’una bona ventilació i d’entrada de llum i un element distorsionador de la clara tipologia original (F.18).

    • F. 17
    • F. 18

Quadre d’estat de conservació

A. Danys en parets de càrrega i fonaments

Esquerdes i fissures

Gruix insuficient

Morter de junts degradat

Fonaments insuficients

Humitats

B. Danys en sostres, teulada i escales

Humitat

Fongs

Insectes xilòfags

Teules desplaçades

Sostre amb pèrdua parcial de capacitat portant

Esquerdes i fissures

C. Danys en parets divisòries i tancament practicable

Esquerdes i fissures

Porta/finestra degradada

Porta/finestra ruïnosa

D. Construccions posteriors

Volums al pati no adients històricament

E. Instal·lacions elèctriques i de lampisteria

Les dues classes d’instal·lacions són mínimes i sense funcionament

2. OBRES I NOU CONTINGUT DE LA CASA (plànols 3, 4, 5)

La finalitat de les obres era, atès el gran valor històric, testimonial i sentimental, salvar aquesta casa de la progressiva ruïna. La consolidació i la substitució o restitució dels elements estaven dirigides tant a la rigidesa necessària de la seva estructura portant com a la restauració dels interiors. Les intervencions s’han fet utilitzant els materials i tècniques constructius tradicionals. Igualment es va respectar al màxim l’ordenació original d’estances, ben mantingudes a les plantes baixa i entresòl. Per a una bona comprensió de la composició espacial original es van eliminar els afegits posteriors de les plantes primera i golfa (F. 19).

Una vegada restaurats, els espais interiors han de facilitar una clara lectura d’una casa de poble tradicional, un tipus d’arquitectura que per la dinàmica de la vida actual a poc a poc va desapareixent, però plenament vigent a l’època d’Antoni Gaudí. Es tracta d’uns espais que, amb l’ajut de documents de diversa índole (mobles, eines, fotografies, etc.), poden reflectir la història d’aquesta casa pairal i l’ofici del calderer (“Jo tinc aquesta visió de l’espai perquè sóc fill, nét i besnét de calderers” segon deia Gaudí). Amb la mostra es desitja profunditzar, en general, en el coneixement de les arrels de l’universal arquitecte.

Per una cabdal comprensió de la composició espacial original, i per una millora de la il·luminació i ventilació, es van eliminar els afegits en el pati, els quals són uns volums sense cap valor material i històric (F.19).

    • F. 18 Estructura de murs

Quadre d’intervencions

A. Treballs en fonaments i parets de càrrega (F. 20, 21, 22)

Recalçat de fonaments

Paret de maó calat estructural

Consolidacions de parets existents

    • F. 20 Recalçat de paret mitgera
    • F. 21 Paret mitgera nova
    • F. 22

B. Treballs en sostres, teulada i escales (F. 23, 24, 25, 27, 28)

Consolidació i reforç de sostre

Substitució de conjunt de sostre

Substitució de conjunt de teulada

Substitució de volta i esglaons d’escala

Nous paviments

    • F. 23
    • F. 24
    • F. 25
    • F. 26
    • F. 27
    • F. 28

C. Treballs en parets divisòries, tancament practicable i acabats (F. 29, 30, 31)

Restauració de portes/finestres

Substitució de portes/finestres

Paret de maó foradat

Enguixat i pintat

    • F. 29
    • F. 30
    • F. 31

4. Instal·lacions elèctrica, de lampisteria, sanejament

Aspecte final

    • F. 31
    • F. 32
    • F. 33
    • F. 34
    • F. 35
    • F. 36
    • F. 37
    • F. 38