Restauració de la part nord-oest de castell de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

1. PROJECTE

El projecte contempla la restauració d’una edificació adossada a la part nord-oest del castell-palau, construïda posteriorment, endegament d’antic hort i la restauració d’una sala amb volta que fa d’espai d’accés a l’hort (F.1).

    • F. 1 Conjunt de castell vist des del passeig de la Muralla, principi de segle XX.

La fletxa indica la façana de l’edifici adossat posteriorment al castell medieval

(foto M. Casajoanes, arxiu Ramon Orga)

Situació i emplaçament (plànol 1)

Els espais a intervenir son una part integrant del conjunt arquitectònic del castell-palau de Santa Coloma de Queralt. Aquet esta situat al costat del curs inicial del riu Gaià, al nord del casc antic de la vila, que alhora s’ubica en les terres d’un extens altiplà amb cultiu de cereals, a l’extrem nord-oest de la comarca de la Conca de Barberà.

L’edificació nord-oest està adossada a la façana oest del castell medieval i al nord limita amb el Passeig de Muralla. L’hort, d’aspecte abandonat i de forma irregular, te la extensió d’ aproximadament 750 m2; està delimitat per una banda, a l’est i al sud per castell-palau i per la altra, des del nord cap a l’oest per murs i edificacions contigus al passeig de Muralla. La sala amb volta se situa a la planta baixa, entre l’entrada principal a castell-palau i l’hort. Degut a aquest emplaçament de transició la sala es l’espai adient per l’accés a l’ esmentat hort.

Estructuració del conjunt segon evolució constructiva

(F.2) L’actual castell-palau és un bell exemple d’un complex monumental de gran valor històric i constructiu format per diverses edificacions, la majoria molt reformades per a adaptar-les, durant segles, a usos diversos. Així, el castell comtal medieval, remodelat en palau, ha servit posteriorment d’allotjament militar, d’hospital ocasional, de residència de monges de clausura i ha estat dividit en habitatges diversos. Els elements construïts -cups o canaletes- i documents històrics confirmen que algunes de les seves zones serviren durant èpoques per a ús agrícola. L’última remodelació es va realitzar als anys vuitanta del segle passat per a destinar una part del castell a usos culturals.

En el marc del projecte s’ha estudiat l’estructura portant del conjunt de l’edifici, la seva composició espacial, els elements construïts diversos i els materials utilitzats en les seves fàbriques. Les investigacions van anar acompanyades de lectura de llibres i de documents històrics referits al lloc. La finalitat dels coneixements sobre el complex monumental va ser adquirir la millor comprensió sobre la seva distribució que, al seu torn, ens en va facilitar l’estructuració, segons les fases constructives, en quatre sectors. L’estructuració ens ajuda en l’elaboració del projecte i en l’acostament a la resposta a una inquietant pregunta: De quina manera es componien els espais construïts originals i com s’organitzava l’entorn del monument?

Cal remarcar que les quatre fases es refereixen només a l’edifici del castell-palau,no es estenen a diversos edificis d’usos agrícoles i de magatzems, construccions emplaçades en el perímetre del pati contigu a la façana sud i que completaven el conjunt.

Donada la complexitat del castell-palau, la present estructuració bàsica és susceptible de modificacions segons noves dades que es poden obtenir.

    • F. 2

Sector 1: Castell medieval clarament recognoscible.

El sector comprèn la torre circular, símbol de defensa i del poder feudal, i la part del conjunt tocant al passeig de la Muralla. Es tracta d’unes construccions en què, encara que reformada posteriorment, queda intacta i clarament recognoscible l’estructura espacial i portant original (F. 3, 4, 5). Així, segons el sistema d’arcs diafragma paral·lels que servien de suport als sostres de fusta i els murs de tancament perpendiculars a aquests -configuració mantinguda en tres plantes contigües al passeig- la construcció del castell medieval es podria datar de la fi del segle Xll o principi del segle Xlll[1]. Es tracta d’una època en què aquesta tipologia arquitectònica, que destaca per una claredat i facilitat constructiva, va ser àmpliament utilitzada pels senyors feudals en les noves obres, tant religioses com civils, en els territoris conquerits. Cal afegir que, segons la unitat morfològica i els detalls a la gran façana nord -finestra coronella, merlets-, les dues plantes següents, encara que molt reformades, són amb tota la probabilitat de la mateixa datació. Pel que fa a la torre, la situem, per la similitud de la fàbrica de carreus amb els paraments del castell original, contemporània a aquest o lleugerament anterior. Quant a l’emplaçament del castell sobre un petit promontori, situat en un terreny relativament pla, sense possibilitats de defenses naturals, també suggereix la construcció no anterior a la fi del segle Xll.

    • F. 3 Nivell -1
    • F. 4 Nivell 0
    • F. 5 Nivell 1

Sector 2: Castell medieval fortament transformat

El sector es desenvolupa, en forma de L, al voltant de la torre que engloba parcialment. Quant al volum construït, aquest és el sector més complex del castell, on s’han transformat pràcticament totes les estances, enderrocant o remodelant murs i nivells de sostres. Les intervencions s’han realitzat al llarg dels segles, ja a partir del segle XV. (F. 6, 7, 8, 9,10) No obstant això, en funció de diversos arcs diafragmes o de les seves restes, de finestres geminades, d’un portal adovellat i de vestigis menors, apreciables en els diferents paraments, podem afirmar que aquest sector del castell forma una unitat compacta i contemporània amb el sector 1. (F. 11) Finalment, i respecte dels arcs, posem l’accent en el gran arc diafragma de la façana oest original, actualment amagada per un edifici adossat. A l’espai interior, contigu a l’arc, es trobaven ja l’any 1408, segons un inventari, dos cubs -existents en l’actualitat- per a l’emmagatzematge de vi (F. 12). Però tenint en compte el seu emplaçament i la seva fàbrica, són posteriors al castell original i, per tant, posteriors a l’arc. Aquí es plantegen unes preguntes difícils de contestar. Per què l’emplaçament d’aquest gran arc en un lloc on, des de el punt de vista actual, no té cap funció? I, podria tractar-se d’un arc que pertanyia a una entrada original al castell, ja que darrere ens trobaríem amb una sala formada per arcs diafragma?

    • F. 6 Arcs diafragma a l’escala principal
    • F. 7 Resta d’arc a la sala de planta baixa
    • F. 8 Finestra geminada a l’escala
    • F. 9 Arc diafragma una sala de planta 1,
    • F. 10 Portal
    • F. 11 Arc de façana oest
    • F. 12 Un dels dos cubs a planta 1

Sector 3: Nou palau del segle XVl.

El sector comprèn l’edificació contigua, cap al sud, a l’actual biblioteca i es perllonga cap a la façana est on, en forma d’L,transcorre fins a unir-se amb la part medieval. Segons els documents històrics del segle XVI sabem que aproximadament a la meitat d’aquell segle es va realitzar, donada la importància dels comtes de Queralt, la transformació del castell medieval en un palau renaixentista. Amb les obres, es van reformar totalment els interiors existents i es va ampliar l’edifici pels volums citats, i es va dotar així el palau d’un número major d’estances, d’una sòbria però elegant façana (F.13, 14) i, sobretot, d’una entrada representativa que incloïa una gran escalinata (F. 6).

    • F. 1928 )
    • F. 14 Detall de la façana est

Sector 4: Edifici adossat

El sector es compon d’una edificació adossada a la façana oest del primer sector i adjacent, al nord, al passeig de la Muralla. Es tracta d’una construcció amb aspecte precari, és a dir, fora del context monumental d’un palau, que datem de la fi del segle XVlll o principis del segle XlX. Proposem la datació per les dues raons següents: d’una banda, en una fotografia de l’any 1881, ja s’observa un estat avançat de deteriorament dels seus paraments verticals, i de l’altra, en el segle XVll o principis del XVlll, el palau mantenia la seva funció de representació; així, una obra de qualitat constructiva tan inferior, semblaria fora del context d’una residència senyorial.

Descripció compositiva i constructiva dels espais a intervenir

Edifici adossat (sector 4) (plànol 2, 3, 4)

L’edifici és de planta rectangular allargada, de 2,80 m x 9,70 m, de 10 m d’altura cap a l’antic hort i està dividit horitzontalment en tres nivells. Els paraments verticals, donada la tipologia d’adossat, estan construïts en dues èpoques ben diferents. És a dir, les façanes oest i nord daten del final del segle XVlll, els paraments interiors est i sud són les façanes del castell medieval (F.15, 11). Cal apuntar que la part nord del castell medieval està assentada a 4,50 m per sota del nivell de l’hort, per la qual cosa, la façana nord arriba a una altura de 14,50 m. L’edifici té, a part dels murs perimetrals, dues parets transversals que divideixen la planta, en els primers dos nivells, en tres espais -o trams- desiguals. La funció d’aquestes parets és de riostrar el volum construït.

El nivell zero, que es troba a nivell de l’entrada principal al castell-palau, es comunica amb l’exterior -antic hort- a través de dues obertures i amb el castell a través d’una obertura realitzada recentment (F.16, 17). És molt difícil saber actualment l’ús dels espais que el componen però, atès que en el castell es troben dos cubs, adossats a l’espai 2, podria tractar-se d’un ús agrícola. L’espai 1 del nivell 1, pel fet de tenir una finestra a l’exterior circular i una comunicació amb les estances del castell a través d’una porta (F.18), era, possiblement, una estança d’un dels habitatges en què es va dividir el castell (actualment, l’estança es detecta només pels forats de cap de biga que formaven el seu sostre, ja demolit); als altres dos espais, que són una prolongació del nivell 0, com que els manca una divisió horitzontal, també podríem adjudicar-los una funció agrícola: aquesta funció

    • F. 15 Façanes N (esquerra) i NO (der.)
    • F. 15 a Dos obertures a nivell 0
    • F. 16 Obertura nova cap a castell
    • F. 18 Comunicació amb castell
    • F. 19 Gran obertura, al fons es veu part de la façana medieval; mes amunt es troben unes finestres de la planta 2
    • F. 20 Balco a planta 2

se subratllaria per l’obertura que ocupa una gran superfície de la façana oest i que, segons els brancals formats de carreus, existeix des de la creació de l’edifici (F.19). El nivell 2, unit amb les estances del castell per tres portes obertes en els murs medievals, estava destinat a formar part d’un habitatge i, entre els anys 1911 i 1935, d’un convent de clausura. Actualment, l’espai no té cap divisió; no obstant això, una porta balconera que dóna a una petita balconada creada per una llosa de pedra i una barana de ferro forjat (F. 20) i altres quatre finestres de dimensions diferents -una d’elles, tapiada- indiquen que, originalment, hi havia diverses estances (F.19).

En la construcció dels murs, podem detectar tres tipus de fàbrica. D’una banda, la dels dos murs antics, d’1,00-1,20 m de gruix, és de carreus amb algunes marques de picapedrers (F.21, 22); de l’altra, la de la façana nord, d’uns 1,5 m de gruix en els nivells 0 i 1, i de 0,60 m en el nivell dos, és de carreuó amb reforç de carreus a la cantonada amb la façana oest (F.23); i, finalment, la fàbrica de la façana oest i de les parets transversals és de maçoneria ordinària i de 0,70 m i de 0,40 m de gruix respectivament (F.24, 25). Pel que fa a la façana oest, s’observa, a partir de la meitat de la planta i cap al sud, en tota l’altura, un cert desviament respecte del pla vertical que, segons el seu aspecte constructiu, ja es va realitzar quan es va aixecar el mur. Tota la fàbrica està presa amb morter de calç i, sobre la maçoneria, s’aprecien restes d’enlluït. Sobre quina base s’assenten els paraments verticals? Al cellerdel castell medieval es poden observar els murs aixecats directament sobre la roca retallada. Aquest mateix assentament presenta la façana nord que, vist l’adossat del mur veí, es va elevar anteriorment a aquest. Cal remarcar que en els plànols del castell realitzats en els anys vuitanta del segle passat,[2] entre les façanes oest medieval i la oest posterior, se situa un cub, d’uns 2 m de profunditat, que abasta tota la superfície sota el nivell 0 del tram 1.Per aquesta circumstància, deduïm que la façana oest posterior podria assentar-se també sobre la roca. A causa de la gran quantitat de terra i d’enderrocaments, no és possible saber actualment l’assentament de les parets transversals.

    • F. 21
    • F. 22 Fàbrica medieval
    • F. 23 Fàbrica de carreuons
    • F. 24
    • F. 25 Maçoneria

Respecte de les llindes, són de bigues de fusta, llevat de l’obertura central al nivell 0, que és d’un arc rebaixat de maó col·locat a plec de llibre.La gran obertura al nivell 1 duu, a més, una biga llarga de fusta de reforç, que fa de base a dos arcs rebaixats de pedra amb funció de descàrrega.

Actualment l’edifici té dos sostres, dels quals només la meitat de sostre2, composta de bigues i taulons de fusta, és clarament contemporània a la construcció original d’aquest edifici adossat (F.26). L’altra meitat, igual que tot el sostre 3, es va substituir fa uns cinc anys (F.27). Els sostres substituïts s’han situat a una altura diferent dels anteriors, ja que en queden forats de cap de biga a la vista realitzats forçosament en el parament de carreus. De la mateixa època recent és l’escala de totxana sobre solera d’encadellat i biguetes de ferro que uneix els nivells 0 i 1.

    • F. 26 Sostre original
    • F. 27 Sostre actual

Sala amb volta (sector 2) (plànol 5)

Es tracta d’una estança de planta rectangular irregular d’uns 11 m x 6 m, acabada amb una volta de canó rebaixat feta amb maçoneria (F.28). S’accedeix a la sala directament des de l’entrada principal, a través d’una àmplia porta emplaçada sota l’escala noble, en el parament transversal de 70 cm de gruix. A l’extrem oposat, en el parament transversal de 1,80 m de gruix, hi ha una porta estreta que condueix a l’hort situat uns 70 cm més alt respecte del paviment de la sala (F.29). El mur lateral sud té 1,20 m de gruix i el seu extrem oest està acabat amb forma corba, és a dir que estem davant d’un volum afegit. Si s’inspecciona el mur des de l’habitatge contigu es constata que en el seu gruix es va col·locar, probablement en les obres del segle XVl, una escala de caragol que uneix diverses plantes: així deduïm que la maçoneria afegida serveix de reforç del mur de la zona buidada. Un altre detall en el mateix parament és una porta tapiada que comunicava amb el citat habitatge. El mur lateral nord d’1,20 m de gruix ocupa només la meitat de la longitud total d’aquest parament, ja que l’altra meitat està formada per la torre del castell, el perímetre corb del qual es manifesta parcialment a l’interior de la sala.

    • F. 28 Sala, vista cap a l’entrada
    • F. 29 Sortida cap a l’hort

Vista la forma molt irregular i descurada de l’ intradós i del carregament de la volta amb els murs medievals, és evident que no estem davant d’un element del castell medieval. Ja hem escrit que el sector 2 és el que més remodelacions ha patit, i com que és precisament aquesta sala un espai nou que es va crear dividint -amb la interposició d’una volta- l’altura d’uns 6 m d’una sala preexistent, la remodelació la situem en el moment de la construcció de l’escala noble en el segle XVI.Com a testimoniatge de la sala antiga, ens queda un arc diafragma inclòs en el parament oest de l’escala i tres fustos de carreus mutilats, d’arcs diafragma adossats als paraments laterals de la sala voltada (F.30).

A la zona de l’entrada a la sala es va crear, en els anys setanta del segle passat, una construcció auxiliar que consisteix en cinc bigues metàl·liques sobre les quals es van construir sengles parets de maó: el conjunt havia de proporcionar suport a la volta.

Respecte a l’ús de la sala, deduïm que, per la seva configuració i pel fet d’estar a nivell de l’entrada, es pot tractar d’una cavallerissa.

    • F. 30 Dos fustos d’arcs mutilats
    • F. 31 Bigues metàl·liques de reforç

Antic hort

L’hort és un espai complementari del castell-palau, que es va crear entre la seva façana de ponent i l’antiga vall, sobre la qual s’eleva uns 4,50 m (F.32, 33). Cal dir que la vall, es correspon amb l’actual passeig de la Muralla per on passa el torrent Gaià i el raval de Jesús. Condicionada per l’emplaçament, la forma de l’hort és molt irregular i de tipus residual; la superfície, d’uns 750,00 m2, és lleugerament descendent des del sud cap al nord i presenta alguns monticles, resultat de vells enderrocaments. L’accés es realitza directament des de l’entrada principal del castell, passant per la sala amb volta o, indirectament però igualment des de l’entrada,atravésde l’oficina de turisme i una sala d’exposicions. Respecte dels elements construïts, només existeixen un pou d’aigua adossat al castell-palau a l’extrem sud, una tanca de maçoneria i una edificació auxiliar, els dos últims pràcticament en estat de ruïna.

    • F. 32 Vista cap a nord
    • F. 33 Vista cap a sud

Estat de conservació[3](plànols 2 – 5)

Consideracions generals

Els considerables danys existents a l’estructura portant i al semblant global de l’edifici adossat i a la sala amb volta estan ocasionats per varies causes directes. Es a dir, per processos destructius lents d’origen natural -els diferents fenòmens atmosfèrics en cas de l’edifici adossat-, per les diverses intervencions a la estructura a llarg del temps i, en certa mida, per el subsòl inestable. Aquestes causes principals, a la vegada, generen una sèrie d’altres causes indirectes igualment destructives. Cal dir que totes estan estretament relacionades entre si.

Per a un reconeixement de danys, en quest projecte de restauració, es va contemplar el castell-palau com una unitat, ja que per entendre les lesions és impossible un tractament aïllat, fora de context, dels diferents elements o de les parts construïdes. S’ha investigat també la modificació de l’entorn y la composició geològica del subsòl, doncs aquells determinen, en certa mesura, els danys. No obstant, i tenint present el plantejament exposat, a l’estudi es distingeixen apartats de modificacions de l’entorn, l’estructura portant (murs, sostres, volta), els revestiments i tancaments. Aquest desglossament facilita la localització dels danys i l’establiment d’un conjunt de lesions i causes -fets difícils de separar- descrits a continuació i resumits en el quadre final.

Descripció de danys

A. Modificació de l’entorn

L’entorn del conjunt castral s’ha modificat en diferents ocasions al llarg dels segles. Aquí només ens referim a l’hort abandonat. Aquest espai exterior, a part de ser utilitzat com ahort, serví durant segles, com evidencien alguns monticles espargits per la superfície, d’abocador de restes de construccions. Aquests residus ocasionen un estancament i acumulació d’aigua de pluja indesitjat i frenen la seva sortida natural cap al passeig (F.32, 33).

B. Danys en murs

Edifici adossat posterior

Els murs que estan construïts amb diversos tipus de fàbrica i assentats sobre bases diferents de composició de subsòl complexa, presenten una àmplia varietat de danys.

Els problemes més greus se centren en la façana oest posterior (F. 34, 35). El morter de la seva maçoneria ordinària i dels enlluïts originals està -sobretot en la meitat inferior nord- molt degradat, puntualment desintegrat o inexistent. Es tracta d’un dany creat per una mala execució de l’obra iaccentuat pels agents atmosfèrics. El mateix problema es repeteix, en menor mesura, en les dues parets transversals on, a més, en l’espai 3, hi ha una zona amb falta de volum construït. La degradació dels morters de la part nord de la façana condueix a la fatiga material de la fàbrica que es manifesta per un considerable bombament (F.34).

    • F. 34 Façana oest
    • F. 35 Paret transversal
    • F. 36 Façana oest

La ja greu deficiència constructiva d’aquesta zona es veu augmentada per dues llargues i profundes esquerdes obertes en la maçoneria i que travessen també la llinda de la finestra 1 i la llosa de la balconada, ambdós elements de pedra picada, material feble per a l’esforç de tracció i l’esforç tallant (F.36). Les esquerdes són causades per l’assentament diferencial de la base juntament amb la compressió del terreny sota la càrrega dels murs i el lliscament de subsòl cap al torrent, és a dir, causes que provoquen precisament la tracció en el parament. Cal afegir que la paret transversal 2 igualment que la unió de la façana oest amb la medieval a l’espai únic a nivell 3, presenten unes esquerdes de certa consideració, originades per la mateixa causa (F.37, 38, 39). La suma dels danys condueix a una disminució preocupant de la capacitat portant del mur i de la integritat estructural del conjunt.

    • F. 37 Unió de façanes (dreta)
    • F. 38
    • F. 39 Detall d’unió

La façana nord alta i estreta, presenta menys problemes de conservació gràcies al seu considerable gruix i una millor execució d’obra. Així, a la tercera part inferior es troben zones amb juntes descarnades a causa de les humitats procedents del terreny o del reble situats darrere del mur (F.23). Aquestes humitats duen igualment al desgast de la pedra del parament construït, amb la conseqüència de pèrdua de volum.

Les façanes originals medievals est i sud mostren un altre tipus de danys, completament diferents. Gràcies a la seva robustesa i bona fàbrica de carreus, tot i les intervencions múltiples en la seva estructura -diverses portes obertes posteriorment, realització de forats de cap de biga, etc. -els danys són sobretot de caràcter estètic. Aquí podem citar la descurat rejuntat fet en èpoques diferents, les nombroses taques de parament amb resines, ocasionades per la negligència durant els treballs de atirantat del castell en els anys vuitanta del segle passat (F.40, 41), repicats diferents de revestiments amb danys en la superfície pètria, eliminació de sostres amb arrencada de volum de pedra, talls a la pedra amb serra elèctrica de disc i tapiats actuals de panys de paret amb maons. Tots aquests treballs estan realitzats sense la més mínima sensibilitat cap al monument. Els danys preocupants pel que fa a la integritat estructural són les llargues esquerdes sensiblement verticals en el parament central curt i inclinat, situat al nivell 3 i que es perllonguen fins al nivell 2 (F.42). Sabem que en el volum del mur, just darrere d’aquest parament i precisament al nivell dos, arrenca una escala no medieval que condueix a la tercera planta, a la sala contigua al mur on es marquen les esquerdes. Pot ser que, en afeblir-se el mur amb l’escala citada, aquest s’esquerdés.

L’única zona de la façana est a la vista a l’exterior és la que es contempla a la terrassa. Allí el parament presenta un rejuntat i restitucions petites d’èpoques diverses de tipus “apedaçat” i la pedra fortament erosionada pels agents atmosfèrics (F. 43, 44, 45).

    • F. 40
    • F. 41
    • F. 42
    • F. 43
    • F. 44
    • F. 45

Sala amb volta