Restauració de la portada monumental de tancament, l’edifici Castell de Salou, Salou

1. PROJECTE

Situació i emplaçament

El conjunt de l’edifici Castell de Salou esta situat a carrer Brussel·les nº 30 de municipi de Salou; es tracta de un lloc de primera línea de mar conegut com a Llatzeret. La portada esta emplaçada a la paret nord-oest del tancament del conjunt.

    • F. 1
    • F. 2

Context històric de la portada monumental

El port de Salou

La primera menció del “portum Salodii” es del 1064 (catal1973iv: 116), quan a les Corts de Barcelona d’aquell any es promulgà el primer precepte de protecció naval, el qual amb el temps seria conegut com el “Omnes quippe naves Barchinonam venientes vel inde recedentes per omnes dies et noctes sint in pace et treuga et sub defensione Barchinone principis a Capite de Crucibus usque ad portum Salodii;…” (corts1896: I, 23), es a dir el nº 60 dels Usatges de Barcelona, la primera compilació de drets jurídics catalans. No obstant, la carta de població de Salou concedida el 1194 per Alfons II, el Cast, rei d’Aragó, documenta nítidament l’existència del “Portum de Salou cum omnibus suis terminis et pertinentiis…” (cirer1994). Però la referència més famosa correspon a la conquesta de Mallorca en 1229, com relata La Crònica dels Feyts d’en Jaume I: “E hac una partida de l’estol a Cambrils; e la major partida, on nós érem, fo en lo port de Salou, e en la plaja; e els altres foren en Tarragona, car eren d’aquell lloc” (solde1983: 32, cap. 55).

En 1640 arribarien les tropes castellanes a Salou, com a conseqüència de la guerra dels Segadors (bofar1961ii: 236), on Tarragona s’havia declarat reial. Així en 1649: “En esta misma desastroza lucha el general Juan de Garay, con la fuerza obligó á los de Reus á derribar los fuertes de Constantí y Salou” (bofar1961ii: 236). Aquesta mesura de caràcter militar ben bé es pot entendre per l’interès de Tarragona de promocionar el seu port i fer sucumbir el de Salou. Novament, en 1674 s’obligà a Reus a refer el fort de Salou (sarda1926: 40).

    • F. 3
    • F. 4 Port de Salou segon el enginyer francès Beaulieu

En diferents treballs (morer1917: 360-61; sarda1926: 19 i 27) trobem uns gravats realitzats cap a mitjans del segle XVII pel militar francès Beaulieu (F. 3, 4), els quals mostren la fortificació del port de Salou, però no sabem si corresponen a abans del 1649 o després del 1674. És interessant constatar que en aquests gravats no s’observa cap vestigi de la torre o l’edifici mateix del Llatzeret. Si més no, més interessant és el plànol de l’enginyer Miquel Marín de 1743 sobre la torre nova de Salou (morer1917: 360-61; ferra2007: 97), el qual ens confirma que a mitjans segle XVIII encara no s’havia construït l’edifici del Llatzeret (F.5).

    • F. 5

Després d’una important activitat mercantil i comercial, especialment entre els segles XVII i XVIII, quan Reus es convertí en la capital del negoci de l’aiguardent juntament amb París i Londres, el port de Salou sucumbí irremissiblement enfront el port de Tarragona, puig aquesta havia obtingut, “en R. O. de 25 d’Agost de 1789, la construcció del moll progectat per Ruiz d’Apodaca…” (morer1917: 369). El cop de gràcia rebé el port de Salou quan “quedà suprimit pel Decret de les Corts Constitucionals de 4 de novembre de 1820” (morel1990: 138). Malgrat els esforços realitzats pels patricis de Reus entre el 1851 i 1865 per enlairar el port de Salou, “Tot…, tot era endebades!…Reus, aprés del moll volgué construir el gran port; feu els edificis de la Duana i Capitanía; sostingué Escoles; continuá les obres del Llatzeret…” (sarda1926: 53). (F.5a) Però finalment Salou perdé tota significança a profit de Tarragona.

    • F. 5 ª Plànol de l’any 1805

El Llatzeret i la torre del Llatzeret

    • F. 6 En primer pla el llatzeret, la fletxa indica la torre Nova, anys 40 del segle XX

A un article d’Eduard Toda, on descriu les torres construïdes a Salou a principis del segle XVII, entre 1620 i 1650, no hi ha cap esment a la torre Nova o del Llatzeret en el plànol que reprodueix, el qual correspon a la comunicació dirigida des de Barcelona pel duc d’Alburquerque en 2 de març de 1619 a Felip III, demanant la conservació i construcció de tres torres a Salou. Tampoc trobem ací cap menció al Llatzeret mateix (todag1926: 192-221). Amigó, en la seva Toponímia de Vila-seca, indica que el nom de torre Nova és homònim al de torre del Llatzeret, identificant la seva situació a la lletra B del plànol reproduït per Toda en l’article anterior, el qual diu “donde se ha de hacer el muelle, y a la punta una torre” (amigo1978: 123) (F.6).

En 1829 quedava conclosa del tot la construcció de “l’isolat i espaios edifici del Llatzeret…destinant-hi la Junta protectriu un metge en 27 de Gener de 1830” (giber1988: 121), de manera que en data 20 de juliol d’aquest any el capità general Carlos d’Espagnac, comte d’España, ordenà “que en lo sucesivo pudiese observarse en dicho local cuarentena y espurgo de toda procedencia, igual á Barcelona y Tarragona”. La secular animadversió entre Tarragona y Reus es tornarà a comprovar en els afers de Salou, donat que el mateix comte d’España manà el 9 de novembre de 1830, en referència al Llatzeret, “que los buques hicieran cuarentena en Tarragona, pero que debían pagar los derechos de tonelada á la junta de Salou(bofar1961ii: 53).

Tal com relata Gibert en el seu treball de 1891, Reus, pel propi interès, havia procurat sempre de fer-se amb el control de Salou i el seu port, que restava, però, sota la jurisdicció de Vila-seca. Així la Junta de Sanitat reusenca exercia les seves funcions al port de Salou i la platja de Barenys; “mas al intentar llevarse a cabo las reformas con la nueva aduana y lazareto, en 1830, cesó de ejercerlas, teniendolas otra vez en la actualidad” (giber1977: 159), i ens recorda les funcions d’aquest emblemàtic edifici: “A levante, protegidas por los fuegos de la fortaleza nueva, pueden contemplarse las ruinas de un grandioso edificio que fue lazareto…El punto fue muy bien escogido para facilitar las medidas de observación y saneamiento, que deben destruir los gérmenes del mal...” (giber1977: 158).

Al treball d’Emma Liaño (liaño1984: 84-88) sobre el passat monumental de Salou estranyament no trobem cap menció al portal del Llatzeret, objecte d’aquest estudi, en canvi l’autora consigna apartats diferenciats per a la torre Nova i la torre del Llatzeret, com si fossin dues construccions diferents. Ben al contrari, es consideren diferents denominacions per a un mateix objecte, tal com assenyala Amigó a la seva Toponímia…i com queda reflectit al Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

No disposem de la documentació adient que fixi l’època en que el Llatzeret deixà de complir la seva funció específica, però hem de suposar que s’esdevingué a finals del segle XIX, juntament amb la davallada de les activitats del port de Salou, d’acord amb la cita anterior del Dr. Gibert, el gran cronista de Vila-seca i Salou d’aquella època. Així, ens relata que en època posterior al 1870, sense definir la data, “s’ha tret a pública subasta, com provinent de bens de l’Estat i rematat a favor del veí de Tarragona en Leandre Ripoll, l’edifici del Llatzaret que lo mateix que’ls de l’Aduana nova i’l de la Capitania de Port, pertanyie a la disolta Junta protectriu de les Obres del Port de Salou.” (giber1988: 123).

Per a finalitzar cal destacar que el portal del Llatzeret, juntament amb la Torre Nova o del Llatzaret, avui desapareguda, fou declarat BICN (Bé d’Interès Cultural de caràcter Nacional) segons R-I-51-6793, com queda reflectit a la fitxa, feta al desembre de 1984, del Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descripció compositiva i material de la portada

La portalada i part dels murs de contenció són actualment els únics testimonis del Llatzeret de Salou (F. 7). Un llatzeret, de la tipologia de l’arquitectura portuària, era un conjunt d’espais i edificis tancats on es recloïen, en quarantena, les persones i les mercaderies provinents de llocs sospitosos d’alguna epidèmia.

    • F. 7

En relacióa l’època de la construcció de la portalada hi poden haver certs dubtes. Des del punt de vista de la sobrietat compositiva i les equilibrades proporcions del conjunt, podríem datar la construcció a finals del segle XVI o a inicis del XVII, en els anys en què se seguien els exemples dels tractats d’arquitectura difosos des d’Itàlia. En aquest cas concret, l’exemple correspondria a les portalades monumentals fetes “a la manera” d’arc de triomf. Això no obstant, el llatzeret no figura en cap plànol antic consultat i segons els documents fou acabat de construir el any 1828. Com que l’arquitectura del primer quart de segle XIX, torna altre cop a inspirar-se en les composicions clàssiques, això voldria dir que la portalada seria contemporània de la resta del recinte.

Tot i que la present restauració contempla la portalada com a conjunt global, per a facilitar la descripció ─compositiva i material─ dividim aquesta en àrea de paraments a l’exterior i en àrea de paraments a l’interior.

A l’exterior (F.8, 9, 10) l’obertura de l’entrada, de 2,70 m d’ample per 5,00 m d’alt, està emmarcada lateralment per la base, els brancals i la imposta, de carreus encoixinats ─és a dir treballats de manera que la cara vista sobresurt de les juntes─ i acabada en arc de mig punt. Les dovelles de l’arc, col·locades a saltacavall, i la gran clau són igualment encoixinats. Els carreus tenen 42 cm d’alt per 40 cm de gruix i dues amplades: 45 i 90 cm que alternen en el desenvolupament vertical de la portada i en la zona de l’arc.

    • F. 8
    • F. 9
    • F. 10

A la composició de la portalada pertanyen també els dos paraments laterals adjacents al carreuat, que són de la mateixa altura i de 3,00 m de llarg. Aquests paraments arrebossats, coronats d’una subtil cornisa perfilada de pedra, enfasitzen la importància de l’entrada. La mateixa funció ─remarcar l’accés─ té el cos superior rectangular, de 4,5 m de llarg per 0,40 m d’alt, situat a l’eix de la portalada sobre l’esmentada cornisa i igualment rematat amb un perfil petri.

En la construcció, a l’exterior, s’utilitzen dos tipus de pedra: calcària dura al sòcol i a les quatre primeres filades, i calcària-sorrenca, més tova, a la resta de carreuat, a les dovelles i a les cornises. Les pedres són de procedència local, treballades amb gradina. Els murs són de maçoneria i maó i, finalment, els paraments estan arrebossats amb morter de calç.

    • F. 11
    • F. 12

En els paraments de l’interior (F. 11) la configuració, tant material com compositiva, és més senzilla. Per dotar l’obertura alta d’una bona estabilitat, hom disposà un cos central emergent que en el seu gruix allotja uns brancals i un cap-i-alt semiesfèric (F.12). Aquí a l’interior, també, es reflecteixen en la composició del conjunt els dos paraments laterals adjacents, aquest cop, al cos sortint. L’element unificador de tot el coronament és una fina cornisa, la secció de la qual és un quart de bosell, obrada de maons ressaltats i recoberta de morter de calç. Pel que fa a les fàbriques se n’empraren de dues menes: de maó i mixta (maó i maçoneria). Tots els paraments foren arrebossats amb morter de calç.

Es interessant remarcar, que l’esmentada semiesfera, realitzada en aparell de maó disposat a rosca, no és perfecta, car a mitja altura del costat esquerre, l’aparell perd regularitat i la superfície esfèrica, lleugerament deformada, dóna lloc a un pla corbat (F. 13).Aquest “defecte”, en principi, és difícil, d’entendre i potser caldria atribuir-lo al fet que amb anterioritat hi hagués hagut adossat un edifici (potser una porteria ?).

    • F. 13

Per últim, cal dir que en un moment determinat fou substituïda la porta de fusta original per una reixa que desentona un xic en el context monumental de la portalada.

Estat de conservació

Descripció i origen de danys

Si tenim en compte el plantejament exposat en l’apartat anterior, és a dir, la divisió en exterior i interior, veiem que el conjunt de la portalada està format per dos sectors que difereixen en la seva composició arquitectònica. Per a la determinació de l’estat de conservació, a més de la composició, s’hi contemplen per separat els materials, fàbriques i revestiments emprats. Aquest desglossament facilita la localització i determinació dels danys soferts i causes que els han provocat. El resultat del reconeixement detallat dels paraments és l’establiment d’un conjunt de causes i danys que descrivim seguidament i resumim, al final, en un quadre.

Es pot dir que els danys en el conjunt tenen dues causes directes ─erosió i organismes vius─ i una causa indirecta ─manteniment deficient─. Totes les causes i danys s’influencien i relacionen entre si.

El dany major és ocasionat per l’erosió física, és a dir, per l’acció combinada dels agents atmosfèrics com la pluja i el vent accentuats per l’ambient salinós del lloc. Aquest desgast es manifesta tant en la pedra treballada com en la fàbrica de maó i maçoneria. Referent a la pedra, la part més afectada és a l’ intradós de l’arc on es concentren, degut a les humitats i pas del vent, alveolacions marcades per pèrdues de volum (F. 14, 15). El mateix problema ─pèrdua de volum per disgregació─ s’estén a nombroses zones de la fàbrica de maó i maçoneria (F. 16, 17). Altre dany provocat pel rentat, són els buits interiors en la fàbrica ben visibles en l’ unió de l’ intradós de l’arc i la volta: aquí hi fan el niu els ratpenats (F. 18). Les disgregacions superficials a la pedra treballada, el morter de les juntes i les fàbriques, degradat o inexistent, i la pèrdua en diferent grau dels arrebossats, pertany igualment a un grup de lesions provocades per l’erosió atmosfèrica (F. 19).

    • F. 14
    • F. 15
    • F. 16
    • F. 17
    • F. 18
    • F. 19

Als segons causants (organismes vius), pertanyen la microflora ─fongs, algues i líquens─ i plantes superiors. La microflora recobreix parcialment la pedra treballada i els arrebossats, sobretot en les zones altes del parament de pedra i de la volta; les arrels descomponen la superfície de base (F. 20). Al coronament trobem algunes herbes, les arrels de les quals ajuden a desfer el volum de l’obra..

    • F. 20
    • F. 21
    • F. 22
    • F. 23
    • F. 24

El tercer grup de danys és degut a un manteniment deficient. Hi destaquen reintegracions ─”parches”─ de diversa mida realitzats en diferents morters, i localitzats als paraments orientats a l’interior, que en origen estaven arrebossats amb morter de calç (F. 21)i en elements petris a l’exterior (F.23, 24). També hi ha, a l’interior, varis metres de cable a la vista en la fàbrica trencada (F. 22) i taques de pintura negra a les pedres, produïdes per descuit quan fou pintada la reixa.

Finalment, cal assenyalar unes fractures que hi ha a la imposta de pedra de la dreta i a la cornisa de maó del coronament que, probablement, foren causades per alguna acció humana nefasta (F. 16, 25).

    • F. 25

2. OBRA

Criteri general

La valoració i la síntesi dels estudis previs, reunits en la investigació històrica i en l’anàlisi material, de la composició i dels danys, formen un marc de coneixements globals sobre la portalada. Aquests coneixements de realitats diferents, però relacionats estretament entre si, condicionaren la formació de distintes partides d’intervencions específiques, agrupades en tres apartats,que són: neteja i sanejament, restauració i conservació final.

Aquestes intervencions proposades formen un conjunt que ha complir dos objectius principals. El primer és el d’homogeneïtzar la superfície dels elements a tractar, evitant la penetració de l’aigua i altres agents climatològics a l’interior de la fàbrica, tornant així al volum de la portada la seva consistència i permeabilitat originals. El segon objectiu és el de retornar el semblant estètic, parcialment perdut, per tal de poder contemplar el monument en la bellesa i dignitat originals.

Quadre de intervencions

Treballs previs i neteja

Aplicació de biocida i eliminació de plantes

Eliminació de taques de pintura d’esmalt

Extracció puntual de sales

Sanejat de volums amb disgregacions i integracions posteriors

Sanejat de junts

Neteja en sec

Neteja amb aigua desionitzada

Restauració

Reintegració de parts faltats

Rejuntat

Filtrat de consolidació

Consolidació de revestiments

Restitució de revestiments

Encastat de cables

Conservació final

Pintat

Entonació cromàtica

Consolidació final

Hidrofugat

Protecció de coronament

Fotografies d’obra

    • F. 1
    • F. 2
    • F. 3
    • F. 4
    • F. 5 Sanejat i restitució de coronament
    • F. 6
    • F. 7 Revocats de paraments
    • F. 8
    • F. 9
    • F. 10
    • F. 11 Neteja, consolidació i rejuntat de paraments de pedra
    • F. 12
    • F. 13 Aspecte final

8. Bibliografia consultada

amigo1978 Ramon Amigó i Anglès

Toponímia de Vila-saca de Solcina i del seu Terme Municipal

Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, 1978

bofar1959i Andrés de Bofarull y Brocá

Anales Historicos de Reus Desde su Fundación hasta Nuestros Días

Asociación de Estudios Reusenses, Reus, (1866) 3ª 1959, vol I

bofar1961ii Andrés de Bofarull y Brocá

Anales Historicos de Reus Desde su Fundación hasta Nuestros Días

Asociación de Estudios Reusenses, Reus, (1867) 3ª 1961, vol II

catal1973iv Pere CATALÀ ROCA et allii

Els Castells Catalans

Rafael Dalmau, Barcelona 1973, vol. IV

cirer1994 M. Cirera Saló i C. Cirera Saló

Carta de Població de Salou. Any 1194

Ajuntament de Salou, Salou, 1994

corts1896i VV.AA.

Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña

Real Academia de la Historia, Madrid, 1896, tomo I

ferra2007 Marc Ferran, Ezequiel Gort, Salvador Palomar, Mercè Toldrà

Reus, port de mar. De l’establiment del mercat al projecte del canal

Arxiu Municipal de Reus, Reus, 2007

giber1977 Agustín M. Gibert y Oliver

Topografía Médica de Vilaseca de Solcina

Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, (Barcelona, 1891) 1977

giber1988 Agustín M. Gibert y Oliver

Callípolis. Salauris. Aplec Documental de Notícies Històriques

Butlletí Arqueològic de Tarragona, Vila-seca-Salou, (Tarragona 1921- 24) 1977

liaño1984 Emma Liaño Martínez

Vila-seca i Salou. El seu Passat Monumental

Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca-Salou, 1984

morel1990 Josep Morell i Torrademè

Pâgines de la Història de Vila-seca de Solcina

Agrupació Cultural de Vila-seca-Salou, Vila-seca, 1990

morer1917 Emili Morera y Llauradó

Geografia General de Catalunya.Província de Tarragona, vol. 4

Albert Martín, Barcelona, 1917?

sarda1926 Jaume Sardá i Ferrán

La Obra dels Patricis (Reus-Salou)

Artes Gráficas Rabassa, Reus, 1926

solde1983 Ferran SOLDEVILA (Pròlegs i notes)

Les Quatre grans Cròniques

Selecta, Barcelona (1971) 2ª, 1983

todag1926 Eduard Toda i Güell

“Las Torres de Salou (Del any 1620 al 1650)”,

Revista del Centro de Lectura, Any VII, nums. 155 i 156, 157 i 158, Reus, 1926

Martínez Hidalgo, José María (1981) “Introducción explicativa a la selección de cuarenta láminas de Les plans et profils des principales villes et lieux considerables de la Principauté de Catalogne du chevalier Beaulieu” in Beaulieu, Chevalier de: Les plans, et profils des principales Villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Avec la Carte générale, et les particulieres de chaque gouvernement, Barcelona, Editorial Gustavo Gili, S. A.