Restauració de la torre Mixarda, Figuerola del Camp (Alt Camp)

1. PROJECTE

Situació i emplaçament de la torre

La torre Mixarda és una edificació aïllada que es troba a la partida Mas d’en Llop, del polígon 9 del municipi de Figuerola del Camp (Alt Camp), a uns 5 km al sud-oest del nucli urbà.

    • F. 1 Vista des de est

Des del punt de vista estratègic, el seu emplaçament en camps de conreu, amb una orografia pràcticament plana, amb un lleuger pendent que va des del peu de la serra de Miramar (o Carbonària) al nord, cap a la plana de Valls, i el mar Mediterrani al sud, es caracteritza per ser un lloc privilegiat. És a dir que, d’una banda, la persona situada a la torre controla molt bé una xarxa de camins en el paisatge proper -com ara els de Valls a Prenafeta o del Mas d’en Llop entre altres- i, de l’altra, comunica visualment, en la llunyania, amb diversos llocs que destaquen històricament per la seva importància en la vigilància, defensa i domini del territori. Aquests punts de referència són, al nord-oest, el castell de Selmella, a la serra de Comaverd; a l’est, cap al riu Gaià, els castells de l’alba i de Montmell, a la serra del mateix nom; al sud-est, la torre de Montferri, a la Tossa Grossa de Montferri i, finalment, al sud-oest, la torre de Petrol, emplaçada a la part alta de Puigcabrer, al veïnatge de la vila de Picamoixons. Cal afegir que la torre de Petrol és una edificació més recent, no medieval, no obstant això, i per la posició destacada del lloc, amb tota probabilitat està construïda sobre una fortificació més antiga. Aquest podria ser també el cas de Mixarda, com exposem més endavant.

    • F. 2 Vista des de oest

Context històric de la torre

La referència documental més antiga que hem trobat és el dibuix de 1825 d’Anicet Baldrich i de Veciana (Cultura, 1983, 33), poc fiable degut les discrepàncies amb l’estructura real amb dues finestres i no amb tres, com reflexa el croquis esmentat. La següent referència antiga és de Puigjaner que fa suposicions en “Historia de Valls” de l’antiguitat i de la configuració de la torre sense aportar cap document amb el que ho pugui confirmar (Puigjaner, 1881, 9, 357). La citació explícita al capítol IX de les “Anotacions...” de Vallespinosa, escrites el 1884 refuta les afirmacions de Pugjaner: “La torre de la Mitxarda no se la anomena Palau de Reig…Y encar que de sòlida construcció, no és antiga, sinó moderna, per l’argamassa de què està feta, lo que pot compendrer tothom. Hi ha una cisterna que en l’any 1830 encar se’n treya aygua per les pagesos; al seu redós no s’hi /16v/ troben vestigis de haber-i hagut altres edificis…” (Vallespinosa, 1991, 42).

En comunicació telefònica amb el senyor Joan Papell, ex director de l’Arxiu Comarcal de Valls, ens confirma que ell no ha publicat res sobre la torre de la Mixarda per no haver trobat cap documentació sobre la mateixa. Accepta que la torre és segurament moderna i que no pot ser un antic castell o palau, més aviat seria un habitatge rural.

L’escriptura més antiga que hem trobat al Registre de la Propietat de Valls és, casualment, de 1884, car les probables escriptures anteriors s’han cremat en els esdeveniments tràgics de 1869. De fet l’escriptura és una inscripció per ser un expedient de domini per immatriculació, degut a la pèrdua dels documents anteriors: “Rústica. Pieza de tierra de viña, avellanos é yerma…dentro de cuya pieza de tierra se halla construïda la Torre de la Mixarda casi derruïda i descubierta… José Ferré y Pons, casado, de [53] años de edad, propietario,…con escrito de fecha [02-01-1884] último, exponiendo: que estaba en posesión ininterrumpida por más de treinta años o sea desde el año [1836] en que falleció su padre Francisco Farré y Blay… inscribo la posesión de la finca de este número…

Per tant, no hem trobat cap referència documental que avali la reiterada repetició a la bibliografia de ser una torre dels segles XII-XIII, amb modificacions al segle XIV o XV. Ens sembla que aquesta datació es remet a (Notes Històriques de Figuerola, 1980, 30) que es recolza, per la seva banda, en les “Notas estadísticas e históricas del pueblo de Figuerola“, manuscrit de 1918 de J. Ruy-Fernández, avui perdut. Nosaltres ens decantem per l’afirmació d’Antoni Vallespinosa, que és una torre moderna, en base a les consideracions que s’exposen dins d’aquest projecte.

Descripció compositiva i constructiva de la torre

Aquesta torre de guaita té forma cilíndrica, alçada sobre una planta d’aproximadament 6,30 m de diàmetre exterior.

    • F. 3 vista des de l’est
    • F. 4 Vista des de sud-oest
    • F. 5 Vista des de nord-oest

L’alçada des de la base fins al coronament és d’uns 10,50 m, el perímetre, també exterior, és d’uns 20 m i el gruix de mur, mantingut a totes les plantes igual, és d’uns 80 cm. La tècnica emprada en la construcció és la maçoneria ordinària, revocada a l’exterior, d’aspecte molt uniforme a tot el volum. Uns forats d’ caps de bigues, repartits en el desenvolupament vertical del parament interior en sis filades relativament equidistants, indiquen la col·locació de bastides utilitzades durant l’obra.

    • F. 6
    • F. 7 Paraments interior amb forats de cap de biga

Aquests buits, rectangulars i petits, no traspassen tot el mur, tret de tres excepcions. La primera, comptant des de baix, és a la quarta filada, on travessa un cap de biga, potser per a la col·locació d’un dispositiu per pujar el material; la segona, la trobem a la penúltima filada superior. A aquesta altura la bastida es va utilitzar també a l’exterior, en la construcció del tram més complex, és a dir, en la col·locació de les mènsules de suport i gàrgoles de desguàs de la terrassa; aquí els forats de caps de bigues ja no van arribar a tapar-se, com era costum. La tercera excepció són dos o tres caps de bigues repartits en les diverses filades, en els quals una part del farciment ha estat eliminada, o bé per l’acció dels fenòmens atmosfèrics o bé per l’home.

    • F. 8 Regata perimetral
    • F. 9
    • F. 10 Maons amb inclinació
    • F. 11 Restes amb formes de volta esfèrica

Actualment la torre no té sostres. No obstant això, uns detalls enumerats tot seguit fan creure que la torre estava dividida en planta baixa i dues plantes superiors i que es concloïa amb una terrassa. Així, el seu primer detall testimonial són unes regates perimetrals, coincidents amb la segona i la quarta filada dels forats de caps de bigues. Les regates estan remarcades puntualment amb maons, la inclinació dels quals indica que es tracta de salmers de suport de volta. Un altre testimoni construït són unes restes de morter amb formes de volta esfèrica rebaixada que s’ajusten a la sisena filada dels forats de caps de bigues. En aquest morter són ben visibles empremtes de maons, clara indicació que es tracta d’uns vestigis d’una volta formada de maons. El que ja no està tan clar és si els maons estaven col·locats de pla o a plec de llibre. A part de les plantes esmentades, hi ha una planta inferior, a la qual s’accedeix des de la planta baixa, a través d’una obertura rectangular d’uns 60 x 70 cm. Aquest espai, de aprox. 3,60 m de profunditat, està cobert per una interessantíssima volta amb forma de mig meló, feta amb pedra col·locada de cantell, fixada amb bon morter de calç. A d’intradós de la volta queden abundants restes de morter, amb empremtes de canyes, material utilitzat per a l’encofrat.

    • F. 12 Obertura rectangular d’accés
    • F. 13 Volta amb forma de mig meló
    • F. 14 Empremtes de canyes a la volta

L’entrada a la torre està orientada a l’est i se situa a la planta baixa. Tant els brancals com les llindes d’aquesta obertura rectangular, de 115 cm d’amplada i 180 cm d’alçada, estan formats amb pedra calcària de mides considerables, escairada i treballada superficialment amb buixarda. L’obertura manca de porta i als brancals i paraments adjacents no s’aprecien clarament els dispositius per a la seva col·locació. En aquesta planta, al costat oposat a la porta, hi ha encara un altre accés de forma aproximadament rectangular, de 165 cm d’alçada i 85 cm d’amplada, que sembla que es va fer posteriorment. Hem de reconèixer que no hem trobat encara cap explicació lògica a aquest accés dirigit a un únic espai diàfan d’uns 19,00 m2, que disposa ja d’una altra entrada. Els nivells superiors u i dos es comuniquen amb l’exterior a través de tres espitlleres, el primer, i tres finestres de reduïdes dimensions, el segon. Totes els brancals dels esmentats buits estan fets a l’exterior en pedra treballada, d’ aproximadament 30 cm de gruix; la resta d’aquests paraments és de maçoneria ordinària. Més diversa és la formació de les llindes. En cas de les espitlleres, es tracta de pedres relativament planes -semblen sense treballar-, les finestres estan concloses a l’exterior també per una pedra plana, a l’interior la llinda està creada amb una volta molt rebaixada de maçoneria sobre encofrat de canyes o llistons. Cal destacar que les pedres de llindes es recolzen en els brancals només uns quants centímetres.

    • F. 15 Finestra costat sud
    • F. 16 Espitllera costat sud
    • F. 17 Encofrat de llistons

Com ja s’ha escrit, la planta superior correspon a la terrassa, protegida perimetralment per un mur de coronament. En aquest tercer nivell es concentren uns elements de pedra treballada molt interessants des del punt de vista formal. Es tracta de tres parells de mènsules, que coincideixen en l’eix vertical amb les tres finestres i espitlleres, i a l’est, a més, amb l’entrada a la torre. Segons unes restes de fàbrica de maó en els paraments contigus del mur de coronament, aquests components funcionals de la construcció suportaven uns matacans destinats a la defensa de la base de la torre. Les altres peces de pedra són tres gàrgoles, situades equidistants entre les mènsules i que evidentment servien per desaiguar la terrassa. L’acabat superior del coronament és recte i uniforme.

    • F. 18
    • F. 19
    • F. 20

Durant el temps d’elaboració del projecte ens hem plantejat contínuament la pregunta següent: a quina època pertany la torre actual? Els escrits consultats en situen la construcció en el segle XIV o XV, sobre preexistència anterior. Cal remarcar que fins a la data no s’ha trobat cap document escrit que esmenti la Mixarda en els segles referits, és a dir, que la datació es basa principalment en l’aspecte formal de la torre. Precisament és l’aspecte formal, junts amb els diferents detalls i elements que exposem a continuació, allò que ens fa dubtar sobre aquesta primerenca datació i que motiva la nostra proposta de dates més recents.

En primer lloc, vam apuntar que la fàbrica de maçoneria és en general una obra homogènia, sense cap senyal d’afegits o de modificacions posteriors: és una realitat que indica que la torre està construïda en una sola fase. A més, la superfície està molt ben conservada, no presenta indicis d’haver estat exposada a cap esdeveniment bèl·lic. Seguint amb l’observació dels paraments a l’exterior, ens fixem en l’accés. La seva composició de grans pedres està perfectament unida amb la superfície adjacent, no mostra trencaments o cap detall maldestre que en senyalarien una col·locació posterior. És a dir, l’emplaçament de l’entrada a nivell de planta baixa, accessible directament des de l’exterior, i desprotegit, és contemporani a la construcció, situació pràcticament impensable en una torre de l’alta o baixa edat mitjana. En aquest sentit, cal avançar que durant les excavacions arqueològiques fetes a l’entorn de la torre, l’agost passat, no s’ha descobert cap vestigi d’estructures de murs relacionats amb un possible complex defensiu més extens. Tornant als carreus de l’entrada, la seva superfície està treballada amb buixarda, una eina utilitzada per picapedrers a partir de segle XVII. És veritat que algunes vegades es repicaven les pedres en anys posteriors a la construcció, però no creiem que sigui aquest el cas.

    • F. 21 Detall del brancal dret de l’entrada
    • F. 22 Mènsules a parament sud-oest
    • F. 23 Muralla de Montblanc

Les tres espitlleres, les tres finestres i els tres parells de mènsules de suport de matacans, o sigui altres elements que podrien datar l’antiguitat de la Mixarda, no són malgrat tot d’ajuda fiable, perquè són unes parts de components de vigilància o de defensa utilitzades pràcticament fins al segle XIX i no són exclusives de l’arquitectura militar medieval. La diferent configuració de brancals i llindes, amb cert aire de negligència, la varietat en l’especejament de les diferents mènsules i la formació dels matacans segons els vestigis amb maó, si els comparem, no són en detall característics dels segles XIV i XV.

Finalment, ens fixem en el coronament i les gàrgoles. Ja hem escrit que el coronament és uniforme, no s’hi observa cap resta de merlets, element protector existent en les torres sobre tot medievals. Les gàrgoles, llises i amb una petita canal llaurada en forma de tascó, podrien ser unes peces incloses en una torre anterior al segle XVII, no obstant el seu poc desgast les indica con posteriors. Aquestes gàrgoles estan directament relacionades amb la terrassa a la qual desaiguaven i indirectament relacionades amb la planta inferior, que els escrits consultats esmenten com una possible cisterna. A l’edat mitjana era usual que els edificis destinats a la defensa tinguessin una cisterna. A la Mixarda, no obstant això, no s’hi aprecia cap dispositiu que pogués conduir l’aigua des de la terrassa fins a l’espai subterrani, al contrari, les gàrgoles desaigüen cap a fora. Les excavacions de l’agost passat hi han descobert un rudimentari sistema de captació d’aigua, format per un petit recipient de dimensions reduïdes, fet de formigó de calç, i una conducció a través del mur, que duria l’aigua a l’espai inferior.. La seva improvisada execució indicaria que l’obra és posterior a l’edificació de la torre i que possiblement la seva finalitat era per a l’ús agrícola. Durant les excavacions, hem descobert a lluït original de la planta inferior la data de 1616 (o 1618), emmarcada en un rectangle i situada prop de la volta. S’observa que, segons els acabats, tant la data com el rectangle estan impresos en el lluït encara sense assecar i que la volta de pedra és contemporània als lluïts.

    • F. 24 Petit recipient al exterior
    • F. 25 Data de 1616 o 1618

Com a conclusió a la hipòtesi de la datació, que situem al principi de segle XVII, diem que la torre Mixarda impressiona per la seva presència monumental; aquest aspecte, juntament amb les mènsules del coronament, és potser la raó de la repetida datació medieval. El seu emplaçament és realment estratègic, com ja s’ha apuntat anteriorment, ideal per vigilar els camins al llarg dels segles. És possible que en aquest espai geogràfic hi hagués amb anterioritat una altra edificació defensiva, però aquesta realitat la poden esbrinar només unes futures excavacions arqueològiques, al costat de la investigació de documents escrits.

És interessant la qüestió de la divisió horitzontal de l’espai interior. Anteriorment hem enumerat els detalls que assenyalarien voltes de maó, però es van arribar realment a construir dues de les tres voltes? Exposem les reflexions que ens condueixen a aquesta pregunta. Primer, en els dos nivells amb les regates que contenen maons en inclinació, a manera de salmers, no s’hi aprecia ni un vestigi de morter de farciment de ronyons de volta, ni una mínima resta de volta, com el que hem vist a nivell de la terrassa: al contrari, els forats de caps de bigues de bastides incloses en aquestes regates estan sorprenentment nets de morter, fet molt estrany en el cas de l’existència d’una volta pretèrita i el seu enrunament posterior. En segon lloc, ens remetem una altra vegada a les excavacions recents. En aquell moment, tant del soterrani com de la planta baixa es va retirar una gran quantitat de terres, però a tot estirar tres o quatre cabassos de restes de maons. Aquesta quantitat és realment insuficient si pensem en dues voltes de dues capes de maó d’ aproximadament 19 m2. Tampoc sembla viable un desmuntatge de les voltes per a la reutilització dels maons. Finalment, tenim un testimoniatge ocular del segle XIX. F. Puigjaner, a la seva Història de Valls, descriu la torre i la seva suposada història. De tota la descripció, per a nosaltres és important la cita on es diu “…la torre por dentro esta arruinada…“. En aquest cas interpretem arruinada com sense sostres. La nostra hipòtesi referent a la divisió horitzontal és que possiblement només es va arribar a construir la terrassa de la torre, que, d’altra banda, es conservaria sencera per poc temps, perquè en el parament de sota de les gàrgoles no hi ha mostres de escorrenties, senyal usual en superfícies situades sota elements de desguàs. O sigui, pot ser que per motius històrics encara no aclarits ens trobem davant un bell exemplar d’una torre inconclusa.

Estat de conservació (plànol 1, 2)

Consideracions generals

El resultat de l’estudi general – històric, compositiu, constructiu i material- de la torre es reflecteix en la següent descripció de l’estat de conservació i en el quadre de l’estat de conservació. En el quadre s’enumeren tant els danys i les causes -dos conceptes difícils de separar o distingir- com els detalls i els elements destacables. El coneixement d’ambdós és necessari per establir els treballs de restauració.

Descripció de danys

Danys en murs

A nivell de d’estructura de murs, a causa de la sòlida construcció, l’estat de conservació dels paraments verticals és bo, és a dir que el monument no pateix zones ruïnoses o grans esquerdes. Una excepció és el forat forçat d’accés a la planta baixa. No obstant, donat el gruix del parament, aquest no representa cap desequilibri estàtic de la torre. Tampoc són d’ importància algunes petites esquerdes situades al voltant de les obertures. Les úniques alteracions materials remarcables són les causades per erosió atmosfèrica i es centren en la zona superior, és a dir en el coronament. En primer lloc, cal remarcar la degradació parcial de la pedra treballada, que són les gàrgoles i les mènsules. Aquí s’ observen fractures puntuals amb pèrdues de volum, disgregacions amb pèrdua de relleu de superfície, fissures, colònies de microflora i dipòsits superficials. En segon lloc existeixen els danys en la fàbrica de paredat que són el morter de junts desintegrat o fins i tot inexistent i petites pèrdues de volum: ambdós danys formen unes vies d’indesitjable penetració de l’aigua a l’interior de la fàbrica. Com ja escrit, per damunt de las mènsules hi ha restes de fàbrica de maó; a causa d’aquestes, un altre desperfecte seria la pèrdua de volum d’obra de maó.

Danys en conjunt de coberta i en sostre

La torre no disposa ni de coberta ni de sostres entremitjos.

Danys en tancament practicable

L’obertura original d’accés a la torre no té porta.

2. OBRES

Durant les obres de restauració -anys 2009 –2010- vam tenir la oportunitat d’estudiar amb detall els paraments i elements construïts i precisar les observacions fetes durant el projecte. Així podem assegurar que realment les voltes no s’han arribar de realitzar, por aquest motiu es tracta d’una construcció, en el seu moment, inconclusa. Aquest fet, juntament amb la col·locació de l’entrada a la planta baixa, cossa impensable en una torre medieval ni posterior de guaita, dificulta determinar la finalitat de la construcció de la torre. Sabem que la Mixarda esta situada en els antics límits de terres amb domini de monestir de Poble – Figuerola del Camp pertanyia a domini d’aquest monestir- amb el terme municipal de la vila de Valls. La incògnita possiblement pot ser aclarida amb una atenta lectura de documents històrics de Poblet i Valls.

    • F. 1

A. Treballs en murs

Sanejat de junts

El sanejat és va realitzar en l’obra de paredat del coronament, puntualment en la superfície a l’exterior i sobretot en les superfícies de l’empit, a l’interior de la torre; també va incloure els junts dels elements de pedra picada.

Es tractava de la neteja de junts mitjançant l’eliminació de tot el morter degradat, fins a arribar a la profunditat del material sa. Es van utilitzar escarpres fines i fulles de serra, tenint cura al màxim de no danyar les superfícies adjacents. La pols i restes de morter es va extraure amb aspirador a baixa pressió i raspalls de pèls suaus.

Rejuntat (F.2, F.3)

La finalitat del procés va esser la unificació de la superfície tancant les vies d’entrada d’aigua i d’altres agents climatològics, vegetals o animals a l’interior de la fàbrica. Es va realitzar a totes les zones on els junts s’han sanejat prèviament. El morter utilitzat va esser de calç grassa, ciment blanc i sorra de riu rentada. Es va afegir una certa quantitat de graveta per a aproximar la textura del morter a la preexistència.

    • F. 2
    • F. 3

Reintegració amb morter de restauració

Per a restaurar -puntualment i en cas de grans pèrdues- el volum dels elements petris es va emprar el mètode de reintegració amb morter de restauració. El morter, pigmentat amb el color de la pedra a restituir, es va aplicar amb espàtula, en diverses capes successives, sobre una armadura de reforç de rodons d’acer inoxidable roscat. Desprès d’adormir-se, es va procedir al retallat definitiu del volum.

Restitució d’obra de maó i de paredat (F.4, F.5, F.6, F.7)

El paredat es va realitzar per a tapiar el forat d’accés no original a la planta baixa i puntualment en el coronament; la fàbrica de maó es va centrar en la restitució dels tres matacans. Tant la pedra com el maó utilitzats en la restitució tenien mides i semblança molt similars a la fàbrica original, el morter emprat ve esser de calç grassa.

    • F. 4 Restitució de matacà
    • F. 5 Restitució de matacà
    • F. 6 Restitució de matacà
    • F. 7 Restitució de coronament

Entonació cromàtica (F.7a)

Per aconseguir una correcta homogeneïtzació cromàtica de la superfície restaurada es va aplicar, amb pinzells fins, un tractament d’entonació cromàtica. Aquest tractament consistia en una dissolució de pigments naturals dispersats en aigua, amb un mínim de fixador de silicat d’etil.

    • F. 7 a

Consolidació final (F.8)

Una vegada finalitzades les intervencions va esser necessari crear una nova cohesió dels components en tota la superfície tractada per així millorar la seva resistència mecànica vers els agents externs, alhora que una permeabilitat i una transpiració suficients. Aquest objectiu es va aconseguit aplicant varies capes de consolidant (silicat d’etil) amb polvoritzadors i brotxes sobre les superfícies seques.

    • F. 8

Hidrofugació

L’ hidrofugació final ha d’evitar la penetració de la humitat a l’interior de la fàbrica, al mateix temps que ha de deixar que respiri. Sobre els paraments consolidats es va aplicar l’hidrofugant en dissolució (Tegosivin HE 328) en diverses capes amb polvoritzadors i pinzells.

B. Treballs en voltes i terrassa

Reconstrucció de voltes esfèriques rebaixades (F.9 – F.21)

Les voltes es van construir als nivells 1, 2 i 3 amb maons manuals, de mides pràcticament idèntics a les maons emprats en unes regates perimetrals i en unes restes de volta del terrat, tots elements preexistents; les dues primeres son de dos gruixos de maó de pla, i a plec de llibre la tercera. Totes tres recolzen en les regates preexistents, consolidades i restaurades; tenen una obertura adossada al parament vertical per facilitar la comunicació entre les plantes.

Apuntem que en els estudis de l’evolució constructiva del projecte, es va arribar a la conclusió que el parament interior estava en el seu moment preparat per a rebre les voltes, però que aquestes, i per motius desconeguts, no s’havien realitzat: és a dir la torre restà inconclusa. La hipòtesi es va confirmar, examinant els paraments de prop, durant la restauració.

    • F. 9
    • F. 10
    • F. 11
    • F. 12
    • F. 13
    • F. 14
    • F. 15
    • F. 16
    • F. 17
    • F. 18
    • F. 19
    • F. 20
    • F. 21

C. Treballs en paviments, tancaments i revestiments

Formació de paviment exterior (F.22, F.23)

La terrassa i el seu paviment estan formats sobre la volta del nivell 3 i consten dels següents components:

1. Formació del pendent amb formigó de calç alleugerat amb Arlita.

2. Capa de 2 cm de morter de calç en anivellament.

3. Capa d’impermeabilització amb una membrana de cautxú sintètic.

4. Capa de 3 cm de morter de calç hidràulica en pavimentació.

La formació de la terrassa respectà els desguassos amb les tres gàrgoles originals.

    • F. 22
    • F. 23

Formació de paviment a l’ interior (F.24, F.25)

Els nous paviments als espais interiors de la torre son de dos tipus:

A nivell 0 (entrada a la torre) el paviment és de vidre laminar, suportat amb estructura metàl·lica, per a deixar a la vista l’extradós de la volta de maçoneria de la planta inferior.

A nivells 1, 2 els paviments estan formats per una capa de morter de calç hidràulica sobre una capa d’anivellament de morter de calç grassa i el rebliment amb formigó lleuger de carcanyols de les voltes corresponents.

    • F. 24
    • F. 25

Escala d’accés a plantes (F.26 )

Les escales son de mà, de fusta de pi roig, envernissada amb vernís mat; porten barana de rodons de ferro pintat.

    • F. 27

Restitució de porta d’entrada i col·locació de finestres (F.28, 29)

La porta és de fusta vella de pi roig, envernissada amb dues capes de vernís mat.

Avanç de la restauració els buits foscs de la fàbrica estaven habitades per una òliba, probablement una descendent d’altres òlibes, que gaudien d’aquest agradable habitat des de fa molt d’anys. Una de les tasques de la restauració era compaginar la rehabilitació de la torre amb l’hàbitat del ocell nocturn protegit, es a dir respectar i perpetuar-lo. Per aquest motiu en els espais del gruix del mur creats per les obertures de les tres espitlleres s’han col·locat unes pedres, no vistes a l’exterior; aquestes protegeixen parcialment de la llum diürn l’hàbitat de nova creació. Les finestres son de fusta de pi roig, d’una fulla batent i porticó, envernissades amb dues capes de vernís mat, col·locades a l’interior de la torre. El vidre és una lluna incolora de 6 mm de gruix.

Es important apuntar que en la creació d’un nou habitat per a l’òliba, teníem un assessorament

continu de guardes de bosc de la Generalitat de Catalunya.

    • F. 28
    • F. 29

Consolidació de revestiments

A la planta inferior existeixen restes de l lluïts de calç originals que porten inclosa, en un marc, la data de 1615. Els lluïts s’han consolidat aplicant varies capes de consolidant (silicat d’etil) amb polvoritzadors i brotxes sobre les superfícies seques.

D. Instal·lació elèctrica (F. 28)

La instal·lació és realitzada vista, protegida amb tub rígid. El quadre general de protecció i tots els interruptors estan centralitzats al nivell 0. Existeixen 2 circuits independents (endolls i llum) per a cada planta. Cada circuit independent està protegit per un interruptor tèrmic. Tota la instal·lació elèctrica està protegida per un mecanisme relé diferencial In=30 mA, i un interruptor automàtic de control de potència bipolar I.C.P. A cada derivació de la línia general està col·locada una caixa d’ empalmes vista i registrable. Els interruptors, així com tots els accessoris son de tipus exterior.

    • F. 30 Torre restaurada

Bibliografia consultada

AA. VV.

Notes Històriques de Figuerola. Commemoració del Mil·lenari de la primera notícia escrita de Figuerola (980-1980).

Figuerola, 1980

AA. VV.

Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum 7, pp. 326, 361-362.

Barcelona, 1982

AA. VV.

“Cinema, Art, Música, Publicacions…”, Cultura, Número 418, Valls, abril 1983, p. 33.

AA. VV.

“El Futur de la Torre de la Mixarda”, el diabló, Núm. 20, Figuerola del Camp, Nadal 1993, p. 4.

AA. VV.

Figuerola, 1025 anys d’Història. Síntesi Històrica 980-2005. Memòria Fotogràfica. Recull Premsa Comarcal (S. XIX, XX i XXI), pp. 36, 40.

Figuerola del Camp, 2006

Alcover, Antoni Mª i Francesc de B. Moll

Diccionari Català-Valencià-Balear, Tomo VII, p. 471.

Palma de Mallorca, 1993

Castells Oller, Eduardo

“La Via Romana de Tarragona a Lerida”, Cultura, Número 100, Valls, agosto-septiembre 1953, p. 133.

Català Roca, Pere

“Castell de l’Arquebisbe i esment del castell d’Espinavessa”, dins Els Castells Catalans, volum III, pp. 578-593.

Barcelona, 1971

Martinell i Brunet, Cèsar

Valls, Segle XIX. Les Idees. Les Armes. El Treball. Dos Dies Tràgics de l’Any 1869, p. 47.

Valls, 1972

Navarro, Lluís i Santiago Roquer (Directors)

Valls i la seva Història.

            Volum III: Edat Mitjana: del Buit a la Plenitud, coordinat per Joan Papell, pp. 273-276.

Valls, 2006

Puigjaner y Gual, Francisco

Historia de Valls, pp. 9-10, 16, 357.

Valls, (1881) 2ª, 1981

Trenchs i Mestre, Miquel

“Els antics camins radials de Valls”, Cultura, Valls, març 1978, pp. 13-17.

Vallespinosa i Català, Antoni Joan Josep

A cura de Joan Papell i Tardiu i Julio Luis Quílez Mata

La Història de Valls. Extractes de les “Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV”, p. 42.

Valls, (1884) 1991

 


[1] José Abela Montoya, historiador

[2] Segons l’amable confirmació dels senyors Rosa Canela i Lluís Batalla, funcionaris del Registre. Veure Martinell, 1972.

[3] Figuerola, Llibre 17, Tomo 355, finca 640, f. 74.

[4] Arxiu Comarcal de Valls: fons de Figuerola, Libro de actas desde 1917…, sig. topogràfica 12-2-170.

[5] En un dibuix d’Aniset Baldrich i de Viciana, fet l’any 1825, s’aprecien tres garites. No obstant això, aquesta petita imatge no és gaire fiable, ja que mostra, segons les tres finestres, tres nivells superiors en comptes dels dos reals.

[6] 1.Notes històriquesde Figuerola, p. 30

2. F. Puigjaner i Gual: Historia de Valls, p. 16

3. Fitxa del Servei del Patrimoni Arquitectònic, Generalitat de Catalunya, 1983.

4. Consell Comarcal de l’Alt Camp, Inventari de Patrimoni, 2000.