1. Situació i emplaçament de la torre
2. Context històric de la torre
3. Descripció compositiva i constructiva de la torre
4. Estat de conservació
5. Justificació de les intervencions
6. Bibliografia consultada
7. Planols
Situació i emplaçament
de la torre [ menu ]
La torre Mixarda
és una edificació aïllada que es troba a la
partida Mas d'en Llop, del polígon 9 del municipi de
Figuerola del Camp (Alt Camp), a uns 5 km al sud-oest del nucli
urbà.
F.
1
F. 2 vista des de est
Des del punt de vista estratègic, el seu
emplaçament en camps de conreu, amb una orografia
pràcticament plana, amb un lleuger pendent que va des
del peu de la serra de Miramar (o Carbonària) al nord,
cap a la plana de Valls, i el mar Mediterrani al sud, es
caracteritza per ser un lloc privilegiat. És a dir que,
d'una banda, la persona situada a la torre controla molt
bé una xarxa de camins en el paisatge proper -com ara
els de Valls a Prenafeta o del Mas d'en Llop entre altres- i,
de l'altra, comunica visualment, en la llunyania, amb diversos
llocs que destaquen històricament per la seva
importància en la vigilància, defensa i domini
del territori. Aquests punts de referència són,
al nord-oest, el castell de Selmella, a la serra de Comaverd; a
l'est, cap al riu Gaià, els castells de l'alba i de
Montmell, a la serra del mateix nom; al sud-est, la torre de
Montferri, a la Tossa Grossa de Montferri i, finalment, al
sud-oest, la torre de Petrol, emplaçada a la part alta
de Puigcabrer, al veïnatge de la vila de Picamoixons. Cal
afegir que la torre de Petrol és una edificació
més recent, no medieval, no obstant això, i per
la posició destacada del lloc, amb tota probabilitat
està construïda sobre una fortificació
més antiga. Aquest podria ser també el cas de
Mixarda, com exposem més endavant.
F. 3 Vista des de oest
Context històric de la torre
[1] [ menu ]
La referència documental més antiga que
hem trobat és el dibuix de 1825 d'Anicet Baldrich i de
Veciana (Cultura, 1983, 33), poc fiable degut les
discrepàncies amb l'estructura real amb dues finestres i
no amb tres, com reflexa el croquis esmentat. La següent
referència antiga és de Puigjaner que fa
suposicions en "Historia de Valls" de
l'antiguitat i de la configuració de la torre sense
aportar cap document amb el que ho pugui confirmar (Puigjaner,
1881, 9, 357). La citació explícita al
capítol IX de les "Anotacions..." de
Vallespinosa, escrites el 1884 refuta les afirmacions de
Pugjaner: "La torre de la Mitxarda no se la anomena Palau de
Reig...Y encar que de sòlida construcció, no
és antiga, sinó moderna, per l'argamassa de
què està feta, lo que pot compendrer tothom. Hi
ha una cisterna que en l'any 1830 encar se'n treya aygua per
les pagesos; al seu redós no s'hi /16v/ troben vestigis
de haber-<h>i hagut altres edificis..."
(Vallespinosa, 1991, 42).
En comunicació telefònica amb el senyor
Joan Papell, ex director de l'Arxiu Comarcal de Valls, ens
confirma que ell no ha publicat res sobre la torre de la
Mixarda per no haver trobat cap documentació sobre la
mateixa. Accepta que la torre és segurament moderna i
que no pot ser un antic castell o palau, més aviat seria
un habitatge rural.
L'escriptura més antiga que hem trobat al
Registre de la Propietat de Valls és, casualment, de
1884, car les probables escriptures anteriors s'han cremat en
els esdeveniments tràgics de 1869[2] . De fet l'escriptura
és una inscripció per ser un expedient de
domini per immatriculació, degut a la pèrdua
dels documents anteriors: "Rústica. Pieza de
tierra de viña, avellanos é yerma...dentro de
cuya pieza de tierra se halla construïda la Torre de la
Mixarda casi derruïda i descubierta... José
Ferré y Pons, casado, de [53] años de edad,
propietario,...con escrito de fecha [02-01-1884]
último, exponiendo: que estaba en posesión
ininterrumpida por más de treinta años o sea
desde el año [1836] en que falleció su padre
Francisco Farré y Blay... inscribo la posesión
de la finca de este número..." [3]
Per tant, no hem trobat cap referència
documental que avali la reiterada repetició a la
bibliografia de ser una torre dels segles XII-XIII, amb
modificacions al segle XIV o XV. Ens sembla que aquesta
datació es remet a (Notes Històriques de
Figuerola, 1980, 30) que es recolza, per la seva banda, en
les "Notas estadísticas e históricas del
pueblo de Figuerola", manuscrit de 1918 de J.
Ruy-Fernández, avui perdut[4] . Nosaltres ens
decantem per l'afirmació d'Antoni Vallespinosa, que
és una torre moderna, en base a les consideracions
que s'exposen dins d'aquest projecte.
Descripció compositiva i constructiva de la torre [ menu ]
Aquesta torre de guaita té
forma cilíndrica, alçada sobre una planta
d'aproximadament 6,30 m de diàmetre
exterior.
F. 4 vista des de
l'est
F. 5 Vista des de
sud-oest
F. 6 Vista des de nord-oest
L'alçada des de la base fins al
coronament és d'uns 10,50 m, el perímetre,
també exterior, és d'uns 20 m i el gruix de mur,
mantingut a totes les plantes igual, és d'uns 80 cm. La
tècnica emprada en la construcció és la
maçoneria ordinària, revocada a l'exterior,
d'aspecte molt uniforme a tot el volum. Uns forats d'caps de
bigues, repartits en el desenvolupament vertical del parament
interior en sis filades relativament equidistants, indiquen la
col·locació de bastides utilitzades durant
l'obra.
F. 7 Parament interior amb forats de cap de
biga F. 8
Aquests buits, rectangulars i petits,
no traspassen tot el mur, tret de tres excepcions. La primera,
comptant des de baix, és a la quarta filada, on travessa
un cap de biga, potser per a la col·locació d'un
dispositiu per pujar el material; la segona, la trobem a la
penúltima filada superior. A aquesta altura la bastida
es va utilitzar també a l'exterior, en la
construcció del tram més complex, és a
dir, en la col·locació de les mènsules de
suport i gàrgoles de desguàs de la terrassa;
aquí els forats de caps de bigues ja no van arribar a
tapar-se, com era costum. La tercera excepció són
dos o tres caps de bigues repartits en les diverses filades, en
els quals una part del farciment ha estat eliminada, o
bé per l'acció dels fenòmens
atmosfèrics o bé per l'home.
F. 9 Regata
perimetral
F. 10 Maons amb
inclinació
F. 11 Maons amb inclinació
F. 12 Restes r amb formes de
volta esfèrica
Actualment la torre no té
sostres (F. 8). No obstant això, uns detalls enumerats
tot seguit fan creure que la torre estava dividida en planta
baixa i dues plantes superiors i que es concloïa amb una
terrassa. Així, el seu primer detall testimonial
són unes regates perimetrals, coincidents amb la segona
i la quarta filada dels forats de caps de bigues (F. 9). Les
regates estan remarcades puntualment amb maons, la
inclinació dels quals indica que es tracta de salmers de
suport de volta (F. 10, 11,). Un altre testimoni construït
són unes restes de morter amb formes de volta
esfèrica rebaixada que s'ajusten a la sisena filada dels
forats de caps de bigues (F. 12). En aquest morter són
ben visibles empremtes de maons, clara indicació que es
tracta d'uns vestigis d'una volta formada de maons. El que ja
no està tan clar és si els maons estaven
col·locats de pla o a plec de llibre. A part de les
plantes esmentades, hi ha una planta inferior, a la qual
s'accedeix des de la planta baixa, a través d'una
obertura rectangular d'uns 60 x 70 cm (F. 13). Aquest espai, de
aprox. 3,60 m de profunditat, està cobert per una
interessantíssima volta amb forma de mig meló,
feta amb pedra col·locada de cantell, fixada amb bon
morter de calç (F. 14). A d'intradós de la volta
queden abundants restes de morter, amb empremtes de canyes,
material utilitzat per a l'encofrat (F. 15).
F. 13 Obertura rectangular
d'accés F.
14 Volta amb forma de mig
meló F.
15 Empremtes de
canyes
L'entrada a la torre està
orientada a l'est i se situa a la planta baixa (F. 4). Tant els
brancals com les llindes d'aquesta obertura rectangular, de 115
cm d'amplada i 180 cm d'alçada, estan formats amb pedra
calcària de mides considerables, escairada i treballada
superficialment amb buixarda. L'obertura manca de porta i als
brancals i paraments adjacents no s'aprecien clarament els
dispositius per a la seva col·locació. En aquesta
planta, al costat oposat a la porta, hi ha encara un altre
accés de forma aproximadament rectangular, de 165 cm
d'alçada i 85 cm d'amplada, que sembla que es va fer
posteriorment (F. 6, 10). Hem de reconèixer que no hem
trobat encara cap explicació lògica a aquest
accés dirigit a un únic espai diàfan d'uns
19,00 m2, que disposa ja d'una altra entrada. Els
nivells superiors u i dos es comuniquen amb l'exterior a
través de tres espitlleres, el primer, i tres finestres
de reduïdes dimensions, el segon (F. 16,17). Totes els
brancals dels esmentats buits estan fets a l'exterior en pedra
treballada, d'aproximadament 30 cm de gruix; la resta d'aquests
paraments és de maçoneria ordinària.
Més diversa és la formació de les llindes.
En cas de les espitlleres, es tracta de pedres relativament
planes -semblen sense treballar-, les finestres estan concloses
a l'exterior també per una pedra plana, a l'interior la
llinda està creada amb una volta molt rebaixada de
maçoneria sobre encofrat de canyes o llistons (F. 18).
Cal destacar que les pedres de llindes es recolzen en els
brancals només uns quants
centímetres.
F. 16 Finestra costat
sud
F. 17 Espitllera costat
sud
F. 18 Encofrat de llistons
Com ja s'ha escrit, la planta superior
correspon a la terrassa, protegida perimetralment per un mur de
coronament. En aquest tercer nivell es concentren uns elements
de pedra treballada molt interessants des del punt de vista
formal (F. 19, 20, 21). Es tracta de tres parells de
mènsules, que coincideixen en l'eix vertical amb les
tres finestres i espitlleres, i a l'est, a més, amb
l'entrada a la torre (F. 4). Segons unes restes de
fàbrica de maó en els paraments contigus del mur
de coronament (F. 19), aquests components funcionals de la
construcció suportaven probablement uns matacans
destinats a la defensa de la base de la torre
Les altres peces de pedra són tres
gàrgoles, situades equidistants entre les
mènsules i que evidentment servien per desaiguar la
terrassa. L'acabat superior del coronament és recte i
uniforme.
F.
19
F.
20
F. 20
Durant el temps d'elaboració
del projecte ens hem plantejat contínuament la pregunta
següent: a quina època pertany la torre actual? Els
escrits consultats en situen la construcció en el segle
XIV o XV, sobre preexistència
anterior.
Cal remarcar que fins a la data no s'ha trobat cap
document escrit que esmenti la Mixarda en els segles
referits, és a dir, que la datació es basa
principalment en l'aspecte formal de la torre. Precisament
és l'aspecte formal, junts amb els diferents detalls
i elements que exposem a continuació, allò que
ens fa dubtar sobre aquesta primerenca datació i que
motiva la nostra proposta de dates més
recents.
En primer lloc, vam apuntar que la
fàbrica de maçoneria és en general una
obra homogènia, sense cap senyal d'afegits o de
modificacions posteriors: és una realitat que indica que
la torre està construïda en una sola fase. A
més, la superfície està molt ben
conservada, no presenta indicis d'haver estat exposada a cap
esdeveniment bèl·lic. Seguint amb
l'observació dels paraments a l'exterior, ens fixem en
l'accés. La seva composició de grans pedres
està perfectament unida amb la superfície
adjacent, no mostra trencaments o cap detall maldestre que en
senyalarien una col·locació posterior. És
a dir, l'emplaçament de l'entrada a nivell de planta
baixa, accessible directament des de l'exterior, i desprotegit,
és contemporani a la construcció, situació
pràcticament impensable en una torre de l'alta o baixa
edat mitjana. En aquest sentit, cal avançar que durant
les excavacions arqueològiques fetes a l'entorn de la
torre, l'agost passat, no s'ha descobert cap vestigi
d'estructures de murs relacionats amb un possible complex
defensiu més extens. Tornant als carreus de l'entrada,
la seva superfície està treballada amb buixarda,
una eina utilitzada per picapedrers a partir de segle XVII (F.
21). És veritat que algunes vegades es repicaven les
pedres en anys posteriors a la construcció, però
no creiem que sigui aquest el cas.
F. 21 Detall del brancal dret de
l'entrada
F. 22 Mènsules a parament
sud-oest
F. 23 Muralla de Montblanc
Les tres espitlleres, les tres
finestres i els tres parells de mènsules de suport de
matacans, o sigui altres elements que podrien datar
l'antiguitat de la Mixarda, no són malgrat tot d'ajuda
fiable, perquè són unes parts de components de
vigilància o de defensa utilitzades pràcticament
fins al segle XIX i no són exclusives de l'arquitectura
militar medieval. La diferent configuració de brancals i
llindes, amb cert aire de negligència, la varietat en
l'especejament de les diferents mènsules (F. 22) i la
formació dels matacans segons els vestigis amb
maó, si els comparem, no són en detall
característics dels segles XIV i XV (F.
23).
Finalment, ens fixem en el coronament
i les gàrgoles. Ja hem escrit que el coronament
és uniforme, no s'hi observa cap resta de merlets,
element protector existent en les torres sobre tot medievals.
Les gàrgoles, llises i amb una petita canal llaurada en
forma de tascó, podrien ser unes peces incloses en una
torre anterior al segle XVII, no obstant el seu poc desgast les
indica con posteriors. Aquestes gàrgoles estan
directament relacionades amb la terrassa a la qual desaiguaven
i indirectament relacionades amb la planta inferior, que els
escrits consultats esmenten com una possible cisterna. A l'edat
mitjana era usual que els edificis destinats a la defensa
tinguessin una cisterna. A la Mixarda, no obstant això,
no s'hi aprecia cap dispositiu que pogués conduir
l'aigua des de la terrassa fins a l'espai subterrani, al
contrari, les gàrgoles desaigüen cap a fora. Les
excavacions de l'agost passat hi han descobert un rudimentari
sistema de captació d'aigua, format per un petit
recipient de dimensions reduïdes, fet de formigó de
calç, i una conducció a través del mur,
que duria l'aigua a l'espai inferior (F. 24, 13). La seva
improvisada execució indicaria que l'obra és
posterior a l'edificació de la torre i que possiblement
la seva finalitat era per a l'ús agrícola. Durant
les excavacions, hem descobert a lluït original de la
planta inferior la data de 1616 (o 1618), emmarcada en un
rectangle i situada prop de la volta (F. 25). S'observa que,
segons els acabats, tant la data com el rectangle estan
impresos en el lluït encara sense assecar i que la volta
de pedra és contemporània als
lluïts.
F. 24 Petit recipient al
exterior
F. 25 Data de 1616 o 1618
Com a conclusió a la
hipòtesi de la datació, que situem al principi de
segle XVII, diem que la torre Mixarda impressiona per la seva
presència monumental; aquest aspecte, juntament amb les
mènsules del coronament, és potser la raó
de la repetida datació medieval. El seu
emplaçament és realment estratègic, com ja
s'ha apuntat anteriorment, ideal per vigilar els camins al
llarg dels segles. És possible que en aquest espai
geogràfic hi hagués amb anterioritat una altra
edificació defensiva, però aquesta realitat la
poden esbrinar només unes futures excavacions
arqueològiques, al costat de la investigació de
documents escrits.
És interessant la
qüestió de la divisió horitzontal de l'espai
interior. Anteriorment hem enumerat els detalls que
assenyalarien voltes de maó, però es van arribar
realment a construir dues de les tres voltes? Exposem les
reflexions que ens condueixen a aquesta pregunta. Primer, en
els dos nivells amb les regates que contenen maons en
inclinació, a manera de salmers, no s'hi aprecia ni un
vestigi de morter de farciment de ronyons de volta (F. 9,
10,11), ni una mínima resta de volta, com el que hem
vist a nivell de la terrassa: al contrari, els forats de caps
de bigues de bastides incloses en aquestes regates estan
sorprenentment nets de morter, fet molt estrany en el cas de
l'existència d'una volta pretèrita i el seu
enrunament posterior. En segon lloc, ens remetem una altra
vegada a les excavacions recents. En aquell moment, tant del
soterrani com de la planta baixa es va retirar una gran
quantitat de terres, però a tot estirar tres o quatre
cabassos de restes de maons. Aquesta quantitat és
realment insuficient si pensem en dues voltes de dues capes de
maó d'aproximadament 19 m2. Tampoc sembla
viable un desmuntatge de les voltes per a la
reutilització dels maons. Finalment, tenim un
testimoniatge ocular del segle XIX. F. Puigjaner, a la seva
Història de Valls, descriu la torre i la seva
suposada història. De tota la descripció, per a
nosaltres és important la cita on es diu "...la torre
por dentro esta arruinada...". En aquest cas interpretem
arruinada com sense sostres. La nostra hipòtesi
referent a la divisió horitzontal és que
possiblement només es va arribar a construir la terrassa
de la torre, que, d'altra banda, es conservaria sencera per poc
temps, perquè en el parament de sota de les
gàrgoles no hi ha mostres de escorrenties, senyal usual
en superfícies situades sota elements de desguàs.
O sigui, pot ser que per motius històrics encara no
aclarits ens trobem davant un bell exemplar d'una torre
inconclusa.
Estat de conservació
(plànol 1, 2) [ menu ]
4.1. Consideracions generals
El resultat de l'estudi general -
històric, compositiu, constructiu i material- de la
torre es reflecteix en la següent descripció de
l'estat de conservació i en el quadre de l'estat de
conservació. En el quadre s'enumeren tant els danys i
les causes -dos conceptes difícils de separar o
distingir- com els detalls i els elements destacables. El
coneixement d'ambdós és necessari per establir
els treballs de restauració.
4.2. Descripció de danys
Danys en murs
A nivell de d'estructura de murs, a
causa de la sòlida construcció, l'estat de
conservació dels paraments verticals és bo,
és a dir que el monument no pateix zones ruïnoses o
grans esquerdes. Una excepció és el forat
forçat d'accés a la planta baixa. No obstant,
donat el gruix del parament, aquest no representa cap
desequilibri estàtic de la torre. Tampoc són d'
importància algunes petites esquerdes situades al
voltant de les obertures. Les úniques alteracions
materials remarcables són les causades per erosió
atmosfèrica i es centren en la zona superior, és
a dir en el coronament. En primer lloc, cal remarcar la
degradació parcial de la pedra treballada, que
són les gàrgoles i les mènsules.
Aquí s' observen fractures puntuals amb pèrdues
de volum, disgregacions amb pèrdua de relleu de
superfície, fissures, colònies de microflora i
dipòsits superficials. En segon lloc existeixen els
danys en la fàbrica de paredat que són el morter
de junts desintegrat o fins i tot inexistent i petites
pèrdues de volum: ambdós danys formen unes vies
d'indesitjable penetració de l'aigua a l'interior de la
fàbrica. Com ja escrit, per damunt de las
mènsules hi ha restes de fàbrica de maó; a
causa d'aquestes, un altre desperfecte seria la pèrdua
de volum d'obra de maó.
Danys en conjunt de coberta i en
sostre
La torre no disposa ni de coberta ni
de sostres entremitjos.
Danys en tancament
practicable
L'obertura original d'accés a
la torre no té porta.
4.3. Quadre de
conservació
A. Danys en murs (paredat, obra de maó, obra de pedra
picada)
Morter de junts desintegrat /
inexistent
Esquerdes i fissures
Pèrdua de volums de paredat /
d'obra de maons
B. Danys i alteracions en pedra
picada
Fractures amb pèrdues de
volum
Disgregacions amb pèrdua de
relleu de superfície
Fissures
Colònies de microflora i
dipòsits superficials
C. Danys en conjunt de sostres
Falta de sostre
Falta de terrassa
D. Danys en tancament
practicable
Falta de porta
d'entrada
E. Detalls i elements destacats
IP Inscripció en parament
lluït
FB Forat de cap de
biga
RV Restes de volta amb impremtes de
maó
OV Obertura en volta amb impremtes de
maó
AV Restes d' arrencada de
volta
FI Finestra
ES Espitllera
GA Gàrgola
ME Mènsules de
matacà
FA Forat
d'accés
ET Entrada a la
torre
Justificació de les intervencions
(plànol 3) [ menu ]
5.1. Criteris
generals
La valoració i la
síntesi dels estudis previs, reunits en la
investigació històrica, l'anàlisi
estructural, de composició, juntament amb els danys,
formen un marc de coneixements globals sobre la torre. Aquests
coneixements de realitats diferents, però estretament
relacionats entre si, van condicionar la formació de
criteris generals reunits en els següents
punts.
5.2. Arqueologia
No és l'objectiu de les obres
proposades una intervenció en el subsòl tipus
consolidació de terreny o recalçat. Per aquest
motiu no es planteja una excavació arqueològica
Per altra banda l'agost passat ja es va fer una
excavació arqueològica dins i en l'entorn
immediat de la torre.
5.3. Consolidació i
restauració
La màxima vàlida per a
totes les intervencions és la de mantenir l'autenticitat
única i testimonial d'aquesta extraordinària
torre de guaita. En aquest sentit la proposta es limita a un
conjunt d'obres que hauran de tornar als paraments verticals de
la torre la continuïtat superficial original i a l'
interior una clara comprensió
espacial.
Referent als murs, la proposta es
centra sobretot en la consolidació de l'obra de paredat
de coronament i la dels seus elements petris; igualment es
proposa la restitució dels matacans de maó. Pel
que fa a l' interior, s'ha dit que no estem segurs que les
voltes s'han arribat a fer. No obstant, els indicis de seu
emplaçament i els materials emprats són prou
clars com per proposar-ne la realització.
L'extradós de la volta de pedra a la planta d'entrada,
per a la seva forma interessant es deixa a la vista, protegida
per un paviment de vidre.
La torre recuperada hauria d'apropar
al visitant actual una torre de guaita i de defensa, un tipus
de construcció vàlid al camp durant diverses
centúries. Per aquest motiu es proposa instal·lar
en les tres plantes, comunicades per escales de fusta, unes
mostres -per exemple- de com funcionava una torre de guaita,
uns plànols i estudis de camins històrics del
Camp de Tarragona o l' evolució del territori que
abasten les vistes des de la terrassa de la torre. Igualment
seria interessant promoure un itinerari que inclouria, a part
de la Mixarda, els altres monuments i llocs històrics
propers com el Mas d'en Llop, el pont del Diable o la cova del
Gat.
Com a últim remarquem que en
tots els processos s'usaran materials i tècniques
tradicionals: obra de paredat en murs, morter de calç en
rejuntats o maó de fabricació manual en les
voltes. En cap moment es buscarà la diferència
entre la preexistència i la restauració,
sinó una plena integració de les parts
consolidades o restaurades a l'entorn
construït.
5.4. Instal·lació
elèctrica
Actualment a la torre no existeix cap
instal·lació. Per a un bon funcionament de les
visites, el projecte inclou una instal·lació d'
enllumenant elèctric bàsic - endolls i punts de
llum- que funcioni a base d' energia
electrovoltaica.
5.5. Conclusions
Els criteris i els plantejaments
s'apliquen com a guia en l'establiment de l'esquema i contingut
dels diferents grups de treball de restauració enumerats
i descrits en la memòria
constructiva.
Bibliografia consultada [ menu ]
AA. VV.
Notes Històriques de Figuerola. Commemoració
del Mil·lenari de la primera notícia escrita de
Figuerola (980-1980).
Figuerola, 1980
AA. VV.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum 7, pp. 326,
361-362.
Barcelona, 1982
AA. VV.
"Cinema, Art, Música, Publicacions...", Cultura,
Número 418, Valls, abril 1983, p. 33.
AA. VV.
"El Futur de la Torre de la Mixarda", el diabló,
Núm. 20, Figuerola del Camp, Nadal 1993, p.
4.
AA. VV.
Figuerola, 1025 anys d'Història. Síntesi
Històrica 980-2005. Memòria Fotogràfica.
Recull Premsa Comarcal (S. XIX, XX i XXI), pp. 36,
40.
Figuerola del Camp, 2006
Alcover, Antoni
Mª i Francesc de B. Moll
Diccionari Català-Valencià-Balear, Tomo
VII, p. 471.
Palma de Mallorca, 1993
Castells Oller,
Eduardo
"La Via Romana de Tarragona a Lerida", Cultura,
Número 100, Valls, agosto-septiembre 1953, p.
133.
Català Roca,
Pere
"Castell de l'Arquebisbe i esment del castell d'Espinavessa",
dins Els Castells Catalans, volum III, pp.
578-593.
Barcelona, 1971
Martinell i Brunet,
Cèsar
Valls, Segle XIX. Les Idees. Les Armes. El Treball. Dos Dies
Tràgics de l'Any 1869, p. 47.
Valls, 1972
Navarro, Lluís
i Santiago Roquer (Directors)
Valls i la seva Història.
Volum III: Edat Mitjana: del Buit a la
Plenitud, coordinat per Joan Papell, pp.
273-276.
Valls, 2006
Puigjaner y Gual,
Francisco
Historia de Valls, pp. 9-10, 16, 357.
Valls, (1881) 2ª, 1981
Trenchs i Mestre,
Miquel
"Els antics camins radials de Valls", Cultura, Valls,
març 1978, pp. 13-17.
Vallespinosa i
Català, Antoni Joan Josep
A cura de Joan Papell i Tardiu i Julio Luis Quílez
Mata
La Història de Valls. Extractes de les
"Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno
MDCCCLXXXIV", p. 42.
Valls, (1884) 1991
Plànols [ menu ]
Plànol 1
Plànol 2
Plànol 3
2012 Vera Hofbauerová
